jueves, 26 de abril de 2012

S'ARGOSSAM



S'Argossam
La zona de Sant Climent, que el Camí de Cavalls recorre dels Canutells al Cap d'en Font, resulta Interessant per a observar Els Paratges rurals típics del cap de xaloc de la nostra illa, que aquí encara romanen Lluny de la insostenible Pressió urbanística del municipi de Sant Lluís. La teranyina de camins rurals, que uneixen casats insospitadament Propers l'1 de l'Altre per qui està acostumat al paisatge de la zona de ponent, és aprofitada paper Camí de Cavalls per arribar Fins ben a prop del Cap d'en Font.
A la primera fotografia (punt vermell), presa en terres de Forma Vell, Molt prop de les cases de S'Argossam, observam, per aquest ordre, els cases de Formet Nou, Formet Vell i Forma Vell. A la Segona i tercera fotografies (punts verd i rosa) veim el casat fortificat de S'Argossam.
Aquestes construccións formen part d'una finca rural anomenada S'argossam que aquesta catalogada en la llista de monuments de Maó pel Consell Insular de Menorca com a Bé d'Interès cultural. Es tracta d'una finca rural fortificada, amb una torre.
Durant el segle XVI - XVII es van succeir gran part de lluites armades entre guerrilles de camperols i poder polític, a les que van seguir contínues epidèmies de pesta, plagues i sequeres. Les incursions berebéricas van produir seriosos danys en les propietats costaneres, a conseqüència de tot això es van construir fortificacions per a la defensa de l'illa: muralles, torres de defensa aïllades, així com la fortificació de moltes casa de camp.







LLATZERET MAÓ



1807 [Construcció]
Abans que el Lazareto de Maó fos construït, Europa comptava amb 16 llatzerets: 2 a Venècia, 1 a Marsella, 2 a Gènova, 2 a Malta, 2 a Trieste, 3 a Liorna, 1 a Nàpols, 1 a Corfú, 1 a Zante, i 1 a Castelnuovo. Després d'un detingut estudi dels plans i organització dels serveis dels més famosos, es va projectar el Llatzeret de Maó, que tot i haver quedat incomplet per no haver-se construït el departament anomenat Pantente Neta, era un dels millors a principis del segle XIX.


Va ser edificat sobre la Península de Sant Felipet, que, situada a l'entrada del port, té uns 1.240 metres de longitud per 380 d'amplada mitjana. Estava unida a la costa nord del port per un istme de 111 metres d'ample. que va ser demolit perquè fos una illa completament incomunicada. La petita cala anomenada Cala Teulera la separa per llevant del promontori de la Mola, formant un port que va prestar uns serveis quan els vaixells cuarentenarios, nombrosos, eren de poc calat i podien fondejar en aquella cala.


Estava circumdat per una muralla de pedra de cadirat de 1,30-1,55 metres de gruix a la part inferior, 0,50 metres a la part superior, de 7.45 metres d'altura, i amb 1200 metres de desenvolupament lineal. Existien en aquesta muralla quatre portes principals que conduïen als tres departaments (patent sospitosa, bruta i empestada) limitats cadascun per un mur de la mateixa elevació que l'exterior i distant d'aquest de 13,05 metres.

Enmig d'aquest carrer de 13,05 metres s'elevava una Capella octógona cònica envoltada de vidres. A 17,30 metres d'aquesta, i envoltant, es troben dues seccions de tribunes o oratoris (15 en cada secció), proveïts de sòlides reixes per sentir missa els cuarentenarios.


Patent Sospechosa


Era el destinat per a rebre les persones i efectes procedents de ports sospitosos, o que havien tingut contacte en la travessia amb vaixells amb possible contagi. Aquesta patent estava construïda per tres divisions:

■ Nord-Un bell edifici per a passatgers format per tres ales. Al pis alt 12 habitacions cadascuna amb sala, dues alcoves, 3 cuines i 3 lavabos. A la planta baixa una espaiosa galeria amb columnes de pedra. Prop d'aquest edifici, un pou, i en la muralla que mira cap al port una torre de vigilància.
■ Centre-Una infermeria per malalties comunes de 42,75 metres de longitud per 7,80 metres d'amplada, amb vuit sales, dos lavabos, cuina i Lavatori. Un hort amb la seva sínia, casa per al pagès i un magatzem.
■ Sud-Dos edificis iguals dividits cada un en vuit quarts per allotjament de patrons, pilots i escrivans. La boardilla, gran i correguda, destinada a marineria i mossos de cordill. Dos grandiosos magatzems de ventilació amb planta baixa voltada sostinguda per forts pilars, i una espaiosa i sòlida rampa, de 4 metres d'amplada, per pujar al pis alt. Una torre de vigilància anomenada 'dels secrets' ja que a la seva habitació voltada de la planta baixa si es parla en veu molt baixa des d'un els angulos se sent perfectament en l'oposat sense que s'escolti res en els punts intermedis.

Patent Bruta

Destinada per a les persones i efectes procedents de vaixells empestats, o que durant la travessia havien tingut contacte amb vaixells en aquestes condicions. Dins del seu mur propi, un carrer anàloga a la dels altres departaments, dividia a aquest en dues parts:

■ Nord-Quatre subdivisions limitades per altes tàpies formant una creu. Al centre, una torre principal de vigilància, i al costat d'aquesta, una sínia de la qual partien canonades per portar l'aigua als diferents edificis. Tres cases iguals per a passatgers amb vuit habitacions cadascuna. Quatre horts, dues infermeries, i els quinze oratoris corresponents a aquest departament.
■ Sud-Cinc grans magatzems de ventilació amb persianes de fusta amb 40 pedrissos en els seus voltants per al oreig dels efectes contumaces. Tres edificis per escrivans, guardes de salut, expurgadores i mossos de cordill.
■ Nord-oest-Una torre de vigilància. Entre la muralla d'aquest departament i la general, dues flaires i dos lavabos. Un gran corralón per guanyats, annex al departament, i separat d'aquest per un carrer formada per les dues muralles exteriors, amb portes de comunicació.


Patent empestada

Era el destinat per als afectats per malalties pestilencials. Situat a la part més elevada i oriental del Lazareto, amb la seva muralla de separació i algunes tàpies interiors, contenia tres infermeries iguals amb sis habitacions, cuines, lavabos, lavabos i flaires, així com un pou d'aigua potable. La seva entrada principal la formava una torre de vigilància. Tenia també locutoris constituïts per una sèrie d'arcades proveïdes de reixes destinats per parlar des de la patent bruta amb els malalts i els seus assistents. Al costat d'aquest departament, el Cementiri catòlic, contigu al qual es va habilitar més tard un espai per Cementiri neutre.

Patent Neta

Pressupostat en 4.000.000 reals, aquesta patent mai va arribar a construir-se. Contigu al de patent sospitosa havia de contenir: Sis edificis per a passatgers, fonda, dues infermeries, dos grans edificis per a empleats separats per una església, quatre magatzems de ventilació, cases per a porters, guardes i altres empleats, hort amb sínia, jardí botànic amb sínia, flaires, lavatoris, una gran plaça central, dos corralones per al bestiar, cementiri, dotze pous i cisternes, dues torres de vigilància, casa per al Capità de claus. Fora de les muralles, una casa de banys, una altra per a prendre declaracions i una tercera per visita de facultatius.



El cost total de la part edificada va ser de 5.632.746 reals i 2 maravedís (segons consta en l'estat general de comptes presentat el 2 d'Octubre de 1807, per D. Andrés Ibánez, Comissari ordinador dels Reials Exèrcits i interventor del Llatzaret) .












martes, 24 de abril de 2012

Puig de Santa Agueda
El Puig de Santa Àgueda (en àrab Sent Agaiz), amb 264 m d'altura sobre el nivell del mar, és la tercera muntanya més alta de Menorca, després del Toro (357 m) i del Puig de s'Enclusa (274 m). El turó, situat al municipi de Ferreries, ofereix unes vistes excel·lents sobre la costa nord de l'illa.
El cim està ocupat per les restes del Castell de Santa Àgueda, el testimoni més important de la Menorca islàmica. L'any 1287, quan el rei Alfons III d'Aragó va conquerir l'illa, Santa Àgueda va ser l'últim reducte de les tropes àrabs. Tot i que les restes del castell pertanyen majoritàriament a l'època musulmana, es creu que la fortificació té el seu origen en unes construccions talaiòtiques, posteriorment ocupades per un campament romà.
Els cristians també van fer reformes i reparacions al castell, incloent la construcció d'una capella dedicada a Santa Àgueda. A mitjan segle XIV el castell va ser desocupat i, si bé des d'aleshores ha tingut diversos usos, ha sofert una important deterioració provocada pels agents meteorològics i altres factors. Es creu que la capella es va transformar en una casa cap al segle XIX i que l'empedrat a la romana del camí de pujada és de la mateixa època.
Malgrat la decadència del Castell, la visita és de gran interès, tant des del punt de vista cultural com paisatgístic. L'excursió d'anada i tornada té una durada aproximada de 2 hores. El punt de partida a peu és una escola rural abandonada situada al camí dels Alocs, just devora l'entrada del lloc de Santa Cecília.
La majoria de punts geogràfics singulars de Menorca compten amb les seves pròpies llegendes i el Castell de Santa Àgueda no n'és una excepció. Entre d'altres destaca la llegenda del Vedell d'Or segons la qual sota els murs de la fortalesa s'amaga un vedell d'or.


jueves, 19 de abril de 2012

Biniparratxet Petit

Típic cercle talaiòtic, amb una "sala hipòstila" adossada al portal d'accés a la casa pròpiament dita. Aquest, que conserva la llinda, dóna pas a un pati central delimitat per 5 columnes i envoltat per diversos espais, entre els quals trobem un magatzem (la primera estada a la dreta, segons s'entra), un abocador de cendres i escombraries, dues habitacions amb rebaixos a la brancals de les portes, per poder acoblar-fulles de fusta, i una gran estança, al fons i amb dos graons per accedir-hi, que probablement va estar compartimentada.
Al pati podem localitzar també una petita cisterna i un racó destinat al foc.
L'habitatge va ser abandonada a finals del segle I aC i reaprofitada en època medieval.











Poblat talaiòtic de Talatí de Dalt

 Situat a 4 quilòmetres de la ciutat de Maó, Talatí de Dalt és un dels poblats més importants de la prehistòria menorquina. El poblat talaiòtic conserva alguns monuments espectaculars entre els que destaquen dues coves naturals possiblement utilitzades per enterrar els morts en època anterior a la cultura talaiòtica, el talaiot central en el punt més elevat del poblat complint la funció de vigilància i control del territori i el santuari amb una singular taula possiblement construït entorn al segle V aC Talatí de Dalt també conserva dos talaiots més situats al pe-rímetre de l'antic poblat, diverses cases talaiòtiques i una part del mur que envoltava el recinte.

Segons sembla, una comunitat de pastors i agricultors s'establí a Talatí de Dalt a la segona meitat del tercer mil · lenni aC, però el poblat es va constituir des de finals del segon mil · lenni aC fins a l'any 123 aC, moment de conquesta romana de Menorca. A partir d'aquí, el poblat va entrar en decadència, encara que va continuar habitat fins a l'expulsió dels musulmans al se-gle XIII. El moment de màxima activitat del poblat es situa entre els segles IV i II aC, època en la qual els comerciants púnics d'Eivissa distribuïren tota mena de productes entre les comuni-tats talaiòtiques de l'arxipèlag balear.




martes, 17 de abril de 2012

Torellonet Vell i d'En Sintes

Construït a l’edat de bronze . El caracteritza un singular i bell portal amb llinda monolítica a la part superior. També hi trobem un sistema de recollida d’aigua, habitual en aquest tipus de jaciments. Pròxim a aquest talaiòt i com és habitual el d’altres, n’hi trobem un de més petit aixi com restes d’un poblat.



TALAIOTS DE CURNIA

  Sortint de POIMA a s´altura des Matadero Municipal de Maó i per es Camí Vell de Sant Climent, trobem es lloc de Curnia Nou. Una finca rústica on dins els terrenys de ma esquerra del camí hi damunt un roquissar, hi trobem un important jaciment arqueòlogic. Un talaiòt troncocònic de grans dimensions, que el caracteritza una gran escala a la part sud, una entrada just per davall de l’escala i un altre a la part est. Adossat al talaiòt restes de recintes o possibles habitatges.
  A pocs metres i tirant cap a l’est, hi trobem un talaiòt més petit que te les seves peculiaritats. És travessat per un corredor de banda a banda orientat cap el sud i, a la part oest s’hi troben dues grans cisternes excavades a la roca, així com restes del que seria una murada







.

martes, 3 de abril de 2012

Talaiot de Trepucó


MENORCA PREHISTÒRICA
Cultura talaiòtica
  La Cultura Talaiòtica a Menorca te el seu origen a finals del II mil·lenni a.C. i el seu nom prové dels talaiots.
  Al poblat de Trepucó just a dos kilòmetres de Maó hi ha un jaciment que conté un talaiot de dimensions espectaculars i una Taula impressionat.
  Un talaiot més petit i molt deteriorat en un espai sense acabar d’excavar, vora unes restes d’habitatges.
  Aquest jaciment de uns 5.000 metres quadrats, originàriament estava envoltat d’una muralla, de la que avui només en queden, unes restes.
  La Taula de Trepucó va ser excavada en els anys trenta del segles XX per l’arqueòloga Margaret Murray i reconstruïda a principis dels anys 70 del segle XX.
  Aquesta Taula va ser construïda en l’època talaiòtica, entre els anys 800 i 450 a.C. La Taula està formada per una pedra rectangular situada verticalment, amb unes mides espectaculars: Una alçada de 4,20 m; amplada de 2,75 m; i gruix de 0,40 m.
  El conjunt d´una taula està format per un recinte de planta absidal i d´un monument central, orientant-se tot el monument cap el sud i generalment, tenint darrera un talaiot 



La funcionalitat d’aquest recinte de taula era de ser un espai religiós i de culte.