Puig de Santa Agueda

El Puig de Santa Àgueda (en àrab Sent Agaiz), amb 264 m d'altura sobre el nivell del mar, és la tercera muntanya més alta de Menorca, després del Toro (357 m) i del Puig de s'Enclusa (274 m). El turó, situat al municipi de Ferreries, ofereix unes vistes excel·lents sobre la costa nord de l'illa.

El cim està ocupat per les restes del Castell de Santa Àgueda, el testimoni més important de la Menorca islàmica. L'any 1287, quan el rei Alfons III d'Aragó va conquerir l'illa, Santa Àgueda va ser l'últim reducte de les tropes àrabs. Tot i que les restes del castell pertanyen majoritàriament a l'època musulmana, es creu que la fortificació té el seu origen en unes construccions talaiòtiques, posteriorment ocupades per un campament romà.

Els cristians també van fer reformes i reparacions al castell, incloent la construcció d'una capella dedicada a Santa Àgueda. A mitjan segle XIV el castell va ser desocupat i, si bé des d'aleshores ha tingut diversos usos, ha sofert una important deterioració provocada pels agents meteorològics i altres factors. Es creu que la capella es va transformar en una casa cap al segle XIX i que l'empedrat a la romana del camí de pujada és de la mateixa època.

Malgrat la decadència del Castell, la visita és de gran interès, tant des del punt de vista cultural com paisatgístic. L'excursió d'anada i tornada té una durada aproximada de 2 hores. El punt de partida a peu és una escola rural abandonada situada al camí dels Alocs, just devora l'entrada del lloc de Santa Cecília.

La majoria de punts geogràfics singulars de Menorca compten amb les seves pròpies llegendes i el Castell de Santa Àgueda no n'és una excepció. Entre d'altres destaca la llegenda del Vedell d'Or segons la qual sota els murs de la fortalesa s'amaga un vedell d'or.