Les dates que va imposar el positivisme són inapropiades, segons la definició d'història, perquè per a un canvi usuari se han de canviar tots els aspectes de la vida històrica en tots o gairebé en tots els països,. Han de ser predominants aquests can-vis en els sectors socials i països que marquen la pauta en cada etapa.
1.- Prehistòria és, segons la definició clàssica, el període de temps transcorregut des de l'aparició dels primers homínids, antecessors de l'Homo sapiens sapiens, fins a la invenció de l'escriptura, fa més de 5000 anys (aproximadament en l'any 3300 a. C.) . Però segons altres autors s'acabaria amb l'aparició de les societats complexes que van donar lloc a les primeres civilitzacions i Estats.
És important assenyalar que segons les noves interpretacions de la ciència històrica, la prehistòria és un terme sense real significança en el sentit que va ser entès per ge-neracions. Si es considera a la Història, prenent la definició de Marc Bloch, com el «esdevenir humà en el temps», tot és Història existint l'ésser humà, i la Prehistòria podria, forçadament, només entendre com l'estudi de la vida dels éssers abans de l'aparició del primer homínid a la terra. Des del punt de vista cronològic, els seus límits estan lluny de ser clars, doncs ni l'aparició de l'ésser humà ni la invenció de l'escriptura tenen lloc al mateix temps en totes les zones del planeta.
D'altra banda, hi ha qui defensen una definició d'aquesta fase o, almenys, la seva separació de la Història Antiga, en virtut de criteris econòmics i socials en lloc de cronològics, doncs aquests són més particularizadores (és a dir, més ideográficos) i aquells , més generalitzadors i per tant, més susceptibles de proporcionar una visió científica.
En aquest sentit, la fi de la Prehistòria i l'inici de la Història el marcaria una estruc-turació creixent de la societat que provocaria una modificació substancial de l'hà-bitat, la seva aglomeració en ciutats, una socialització avançada, la seva jerarquit-zació, l'aparició d'estructures administratives, de la moneda i l'increment dels inter-canvis comercials de llarga distància. Així, no seria molt correcte estudiar dins l'àm-bit de la Prehistòria societats de caràcter totalment urbà com els inques, maies o me-xicas a Amèrica, els ghana o Zimbabue a l'Àfrica i els khmer al sud-est asiàtic, les quals només són identificades amb aquest període per l'absència de textos escrits que se'n tenemos.
2.- L'edat antiga és una època històrica que coincideix amb el sorgiment i desen-volupament de les Primeres Civilitzacions (Egipte, Grècia, Roma, etc), també co-negudes com Civilitzacions Antigues. D'acord amb la historiografia, l'inici d'aquest període està marcada per l'aparició de l'escriptura (al voltant de l'any 4000 a.c.), que representa també la fi de la Prehistòria. D'acord amb aquest sistema de periodització històrica l'edat antiga s'estén el sorgiment de l'escriptura, fins a la Caiguda o en-sorrament del Imperi Romà d'Occident, per les invasions bàrbares del segle V. Hauria tingut una durada de 5500 anys aquest període historico.hasta 476, caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
3.- L'edat mitjana comprèn uns 1000 anys, els que van des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, en el 476, fins al descobriment d'Amèrica, el 1492. Alguns histo-riadors també xifren la fi de l'edat mitjana l'any 1453, en què diversos fets transcen-dentals van succeir: la invenció de la impremta, la fi de la guerra dels 100 anys i la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient (Bizanci).
4.- L'Edat Moderna és el tercer dels períodes històrics en què es divideix tradicio-nalment a Occident la Història Universal, des Cristóbal Celarius. En aquesta pers-pectiva, l'Edat Moderna seria el període en què triomfen els valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'Edat Mitjana, que el tòpic identifica amb una Edat Fosca o parèntesi d'endarreriment, aïllament i obs-curantisme. L'esperit de l'edat moderna buscaria el seu referent en un passat ante-rior, l'edat antiga identificada com Època Clàssica.
El pas del temps ha anat allunyant de tal manera aquesta època de la present que sol afegir-se una quarta edat, l'edat contemporània, que encara que no només no s'apar-ti, sinó que intensifica extraordinàriament la tendència a la modernització, ho fa amb característiques sensiblement diferents , fonamentalment perquè significa el moment de triomf i desenvolupament espectacular de les forces econòmiques i so-cials que durant l'Edat Moderna s'anaven gestant lentament: el capitalisme i la bur-gesia, i les entitats polítiques que ho fan de forma paral · lela: la nació i l'Estat.
En l'Edat Moderna es van integrar els dos mons humans que havien romàs aïllats des de la Prehistòria: el Nou Món (Amèrica) i el Vell Món (Euràsia i Àfrica). Quan es descobreixi el continent australià es parlarà de Novísimo Mundo.hasta 1789, co-mençament de la Revolució Francesa.
5.- Edat Contemporània és el nom amb què es designa el període històric comprès entre la Revolució francesa i la actualitat. Comprèn un total de 223 anys, entre 1789 i el present. La humanitat va experimentar una transició demogràfica, conclosa per a les societats més avançades (l'anomenat primer món) i encara en curs per a la ma-jor part (els països subdesenvolupats i els països recentment industrialitzats), que ha portat el seu creixement més enllà dels límits que li imposava històricament la natu-ralesa, aconseguint la generalització del consum de tot tipus de productes, serveis i recursos naturals que han elevat per a una gran part dels éssers humans el seu nivell de vida d'una forma abans insospitada, però que han aguditzat les desigualtats so-cials i espacials i deixen plantejades per al futur pròxim greus incerteses medioam-bientales.
3.- L'edat mitjana comprèn uns 1000 anys, els que van des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, en el 476, fins al descobriment d'Amèrica, el 1492. Alguns histo-riadors també xifren la fi de l'edat mitjana l'any 1453, en què diversos fets transcen-dentals van succeir: la invenció de la impremta, la fi de la guerra dels 100 anys i la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient (Bizanci).
4.- L'Edat Moderna és el tercer dels períodes històrics en què es divideix tradicio-nalment a Occident la Història Universal, des Cristóbal Celarius. En aquesta pers-pectiva, l'Edat Moderna seria el període en què triomfen els valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'Edat Mitjana, que el tòpic identifica amb una Edat Fosca o parèntesi d'endarreriment, aïllament i obs-curantisme. L'esperit de l'edat moderna buscaria el seu referent en un passat ante-rior, l'edat antiga identificada com Època Clàssica.
El pas del temps ha anat allunyant de tal manera aquesta època de la present que sol afegir-se una quarta edat, l'edat contemporània, que encara que no només no s'apar-ti, sinó que intensifica extraordinàriament la tendència a la modernització, ho fa amb característiques sensiblement diferents , fonamentalment perquè significa el moment de triomf i desenvolupament espectacular de les forces econòmiques i so-cials que durant l'Edat Moderna s'anaven gestant lentament: el capitalisme i la bur-gesia, i les entitats polítiques que ho fan de forma paral · lela: la nació i l'Estat.
En l'Edat Moderna es van integrar els dos mons humans que havien romàs aïllats des de la Prehistòria: el Nou Món (Amèrica) i el Vell Món (Euràsia i Àfrica). Quan es descobreixi el continent australià es parlarà de Novísimo Mundo.hasta 1789, co-mençament de la Revolució Francesa.
5.- Edat Contemporània és el nom amb què es designa el període històric comprès entre la Revolució francesa i la actualitat. Comprèn un total de 223 anys, entre 1789 i el present. La humanitat va experimentar una transició demogràfica, conclosa per a les societats més avançades (l'anomenat primer món) i encara en curs per a la ma-jor part (els països subdesenvolupats i els països recentment industrialitzats), que ha portat el seu creixement més enllà dels límits que li imposava històricament la natu-ralesa, aconseguint la generalització del consum de tot tipus de productes, serveis i recursos naturals que han elevat per a una gran part dels éssers humans el seu nivell de vida d'una forma abans insospitada, però que han aguditzat les desigualtats so-cials i espacials i deixen plantejades per al futur pròxim greus incerteses medioam-bientales.
