LA NÚVIA DE ALGENDAR

Algendar celebrava les noces de l'heredero.y sempre tan rumboso, aquest dia va fer anar l'olla gran dins de la petita: no només pel bon nom d'Algendar i de l'hereu, sinó perquè la núvia era la jove més bella de Menorca.
Seria xerrameca de la gent, però es comptava que es va enamorar perdudament d'ella un jove moro, captiu a Menorca, de família noble, que en arribar-el rescat, va tornar a la seva terra, deixant aquí sense rescatar el seu cor.
Estaven a mig banquet quan va entrar a la sala una vella mendicanta, que tenia fama de bruixa i d'anar sempre despentinada, va rodar la taula del convit cantant:

La núvia d'Algendar
avui és a terra, - demà serà al mar;
avui menja pollastre i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora del mar.

Tots van aplaudir: l'hereu li va oferir vi.

- Beveu vosaltres, beveu! ara que esteu - va dir la bruixa, mentre s'anava cantant:

La núvia d'Algendar
avui és a terra, - demà serà al mar;
avui menja pollastre i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora del mar.

Als motius de beure, que en noces mai falten, es va ajuntar el pas de la bruixa: els convidats bevien, i com més bevien més bulla ... i més set.
Ja la major part d'ells estaven més per seure que per beure quan, de cop, es van trobar envaïts i trepitjats per un munt de moros que, obedients a la seva jove patró, es van dur a la núvia, sense mostrar ella que li sabés mal. La van portar a la nau, on el dia següent, va menjar sardines ...;i trobant-prop de la costa de Barbaria, enmig d'un temporal desfet, van fer naufragi i es van perdre tots.
Tots, i la núvia també.
Perquè, salvada per un pescador moro, van començar la seva captivitat, deu vegades pitjor que una bona mort.
Van passar anys i anys, i un dia la núvia va tenir art i traça de fugir de la captivitat i dels moros. I la nau que la tornava naufragar volent refugiar a Cala Galdana.
La núvia es va salvar, i fent-se terra endins, va arribar a un casal de pagès, demanant socors. I va saber que aquest casal era Algendar.
Se li va girar el judici i des d'aquest moment no va fer més que anar de lloc en lloc, com una bruixa, cantant el seu comès per demanar almoina:

La núvia d'Algendar
avui és a terra, - demà serà al mar;