L'any 123 a.C. comença la dominació romana a Menorca, coincidint amb la conquesta de les illes per part de Cecilio Metelo amb la finali-tat d'assegurar el tràfic marítim entre la metròpoli  i la Península I-bèrica, rebent per això el cognomen triomfal de "Balearicus". Els ro-mans van donar a l'illa el nom de "Balearis Minor" que en llatí vul-gar es va transformar en "Minorica". I  va ser precisament en aquest moment quan Maó, anomenada Portus Magonis pels romans, va a-conseguir l'estatus de  municipi.
Mallorca i Menorca van passar a formar part de la província Tarra-conense i, amb la reforma de l'emperador Dioclecià, de la Cartagi-nense.
L'any 400 les Illes Balears van constituir una província pròpia i Jam-nona (Ciutadella) es va constituir en municipi i seu del primer Bisbat cristià.

Roma portaria a Menorca l'assossec i la pau tan necessaris després dels infortunis passats, i avançaria la seva agricultura amb els nous estris de conreu, amb la importació de bestiars i amb l'obertura de camins i carreteres. D'entre els llegats més impor-tants de la roma-nització destaquen el llatí, que va evolucionar cap a les llengües ro-màniques (català, castellà, gallec, ita-lià, francès) i el dret romà, que ha estat la base de l'actual legis-lació jurídica.
Com restes importants de la dominació romana cal esmentar la for-talesa construïda en el cim de la muntanya de Santa Àgueda, el cam-pament excavat en el cap de Cavalleria, les inscripcions llatines de l'a-nomenada Cova de Jurat, a Cales Coves. D'aquesta època daten les basíliques paleocristianes de Son Bou, Fornás de Torrelló, Cap de Fornells i de l'Illa del Rei.

El procés de romanització dels menorquins es va desenvolupar des dels nuclis urbans situats al costat dels principals ports de l'illa. A l'interior dels poblats talaiòtics seguir en vigència sense experimentar canvis substancials del seu règim de vida. Ho con-firmen les nombro-ses troballes de ceràmica i monedes romans que s'hi han fet.
El "Portus Magonis" en canvi es transforma en un centre de gran interès per al comerç i la seva ciutat Magona adquireix el rang de "Municipium Flavianum Magontanum" i entre els seus habitants fi-gura una classe aristocràtica formada sens dubte de rics comerciants, com pot veure a través de la carta del bisbe Sever i dels monuments e-pigràfics que han aparegut dins d'aquesta àrea urbana.
Jamnona era la població romana corresponent a l'actual Ciutadella, que tenia pel que sembla un caràcter molt més agrícola que comer-cial. D'ella donen referència els geògrafs romans i sobretot la carta de Sever, havent-se trobat a més en el seu recinte i als voltants una ins-cripció funerària i restes de mosaics pavimentals.

Sanicera ve citada per Plini com un altre nucli urbà de Menorca; estava situada al nord de l'illa al costat del port natural que ha conservat d'aquella població el seu actual topònim de "Sanitja". Queden restes d'edificis i sepultures, així com bastants vestigis d'un camí romà que arrenca a prop d'Alaior i arriba al costat d'aquest port.
La xarxa d'aquests camins militars romans a Menorca presen-tava un notable desenvolupament i subsisteixen encara d'ells bastants trams en bon estat de conservació. Una via principal, de la qual han aparegut algunes pedres del temps de Trajà, anava d'un extrem a un altre de l'illa unint les seves dues principals ciutats. D'ella arrencaven els ramals que es dirigien a Sanicera, a la muntanya de Santa Àgueda, a Son Bou, a Cales Coves i Cala de Sant Esteve, llocs aquests precisament notats com a centres d'a-tracció humana des de temps remots.