1860-1929
Abans de la lluita entre la Unió Soviètica i els Estats Units per la conquesta de l'es-pai Francesc Andreu Femenías va ser el pioner de la cursa elèctrica a Balears. Un recorregut que va iniciar en solitari però en el que aviat van brollar enemics.
Havia nascut el 1860 sent apicultor abans de dedicar-se a l'electricitat. Lliurat per complet a la cria d'abelles, va recórrer mig món per conèixer la nova tradició de panals mòbils. Però a l'arribar a Estats Units, l'apicultura es va quedar curta per tot el que aquell nou país li oferia. Pel que va anar absorbint totes aquelles innovacions que es va portar a la seva tornada a Menorca: la telefonia, l'electrici-tat i l'automoció.
Andreu Femenías va ser promotor i director de la SA d'Automòbils de Menorca que va introduir l'automòbil de vapor i va participar en la implantació del telèfon a l'illa. I el 1892 va arribar el que seria el seu major èxit: la creació d'Elèctrica Maonesa, la primera fàbrica d'electricitat de Balears.
Vuit mesos van durar els assajos d'aquella nova empresa nascuda amb un capital de 100.000 pessetes. Màquines i calderes de vapor i una dinamo van donar vida a la nova fàbrica.
A Maó el Carrer Nou s'omplia de gent per contemplar l'aparador il · luminat de Pere Papelcudi i la seva peixera plena d'aigua. El 6 de setembre després d'un repic general de campanes la central es va posar oficialment en funcionament i quatre dies després naixia la Societat General d'Enllumenat dedicada a la il · luminació elèctrica amb motors de gas.
La novetat de l'electricitat (per arribar a Mallorca i Eivissa trigaria gairebé una dècada) amb el seu suministre de moment tan sols nocturn, va fer que el gas guanyés adeptes, començant llavors la guerra entre els partidaris del gas i els de l'electricitat. La batalla va arribar a la premsa, a la publicitat i a les institucions, pel que Maó va dividir l'enllumenat públic entre ambdós subministraments.
La competència de preus va estar a punt de provocar la ruïna. Malgrat el major suport del gas, la creixent industrialització que va arribar amb el segle XX va tornar la truita a favor del elèctric. Va créixer el nombre d'abonats, van aparèixer les bombetes de filament metàl · lic i es va iniciar el servei diürn excepte els diu-menges i festius. La fàbrica crearia, fins i tot, el seu propi laboratori per a la comprovació de comptadors.
Havia nascut el 1860 sent apicultor abans de dedicar-se a l'electricitat. Lliurat per complet a la cria d'abelles, va recórrer mig món per conèixer la nova tradició de panals mòbils. Però a l'arribar a Estats Units, l'apicultura es va quedar curta per tot el que aquell nou país li oferia. Pel que va anar absorbint totes aquelles innovacions que es va portar a la seva tornada a Menorca: la telefonia, l'electrici-tat i l'automoció.
Andreu Femenías va ser promotor i director de la SA d'Automòbils de Menorca que va introduir l'automòbil de vapor i va participar en la implantació del telèfon a l'illa. I el 1892 va arribar el que seria el seu major èxit: la creació d'Elèctrica Maonesa, la primera fàbrica d'electricitat de Balears.
Vuit mesos van durar els assajos d'aquella nova empresa nascuda amb un capital de 100.000 pessetes. Màquines i calderes de vapor i una dinamo van donar vida a la nova fàbrica.
A Maó el Carrer Nou s'omplia de gent per contemplar l'aparador il · luminat de Pere Papelcudi i la seva peixera plena d'aigua. El 6 de setembre després d'un repic general de campanes la central es va posar oficialment en funcionament i quatre dies després naixia la Societat General d'Enllumenat dedicada a la il · luminació elèctrica amb motors de gas.
La novetat de l'electricitat (per arribar a Mallorca i Eivissa trigaria gairebé una dècada) amb el seu suministre de moment tan sols nocturn, va fer que el gas guanyés adeptes, començant llavors la guerra entre els partidaris del gas i els de l'electricitat. La batalla va arribar a la premsa, a la publicitat i a les institucions, pel que Maó va dividir l'enllumenat públic entre ambdós subministraments.
La competència de preus va estar a punt de provocar la ruïna. Malgrat el major suport del gas, la creixent industrialització que va arribar amb el segle XX va tornar la truita a favor del elèctric. Va créixer el nombre d'abonats, van aparèixer les bombetes de filament metàl · lic i es va iniciar el servei diürn excepte els diu-menges i festius. La fàbrica crearia, fins i tot, el seu propi laboratori per a la comprovació de comptadors.
Interior de la fàbrica maonesa
Superada la primera trava competitiva, l'angoixa es va apoderar d'Andreu el 1911 amb el naixement d'una segona central elèctrica a Maó amb els seus importants a-vanços tècnics com el transport d'electricitat a distància (prèvia transformació en alta tensió), durant poc més d'una dècada quan la nova societat va desaparèixer i va llogar les seves instal · lacions a Elèctrica Maonesa que va recuperar el monopo-li.
La Primera Guerra Mundial va suposar l'augment de preu dels combustibles i els materials i això va portar també a la pujada de les tarifes elèctriques. El 1929 Francesc Andreu Femenías moria mentre la central passava per un dels seus mi-llors moments. L'illa es va interconnectar gràcies a línies submarines d'alta tensió i l'empresa oferia tot un seguit de serveis des del lloguer de motors, a la fabricació de neveres i la reparació d'electrodomèstics.
Els fills d'Andreu van seguir al capdavant de la central fins que la Guerra Civil va suposar un nou revés. Menorca va quedar del costat republicà fins a l'ocupació dels nacionals el 1939 moment en que l'Ajuntament de Maó va confiscar les fàbri-ques de gas i electricitat de la ciutat.
El Consell d'Administració va recuperar el control de l'empresa però la fàbrica va heretar les dificultats de la guerra: la xarxa elèctrica estava destrossada, la central havia quedat danyada després d'un bombardeig, la falta de combustible i la su-pressió de trams a causa del èxode de la població . Les restriccions en el subminis-trament i el pèssim servei van provocar la caiguda de les tarifes que no permetien ni cobrir despeses.
Elèctrica Mahonesa va aconseguir desbancar tots els seus rivals i la fi seguir existint. Amb Francesc Andreu Jr. com a director van començar els contactes amb l'INI que van acabar el 1956 amb la venda de tots els actius a Gesa. Continuant l'evolució avui dia.
Tot i la importància que el procés de la industrialització que va tenir lloc a Me-norca, es conserven molt pocs exemples d'antics edificis industrials, destacant l'antic edifici de l'Elèctrica Maonesa, la central elèctrica més antiga de les Balears, construïda a Maó el 1892 .
No hay comentarios:
Publicar un comentario