Cultura talaiòtica

 Cultura Talaiòtica de Menorca és el nom donat a la societat corresponent a l'Edat del Ferro a les illes majors de l'arxipèlag Balear. Els seus orígens daten de finals del II mil · lenni a. C., quan la mal anomenada Cultura Pretalaiòtica va entrar en crisi i va viure la seva consegüent evolució. El seu nom procedeix dels "talaiots", que són les construccions més emblemàtiques i abundants de la prehistòria balear.
Fins a finals del segle XX es considerava que aquesta societat havia sorgit de la interacció de noves gents procedents del Mediterrani oriental amb els pobladors originals de les illes, bé com a invasió, o com a integració pacífica de les dues poblacions. Però les excavacions arqueològiques d'entre finals del segle XX i principis del XXI han retallat la cronologia dels talaiots, portant als inicis del primer mil · lenni a. C.,. A més, cada vegada hi ha més proves que el pas de la Cultura Pretalaiòtica (Bronze final) a la talaiòtica va ser més aviat una evolució ocorreguda al llarg de diversos segles, i com a conseqüència d'una crisi interna. Tanmateix, no hem de menysprear la possible influència de factors externs, ja que l'existència de l'aliatge del Bronze (que requereix Estany, inexistent a l'illa) indica que mai van deixar d'existir contactes relativament freqüents amb el món exterior.

 

Biniparratxet Petit

Típic cercle talaiòtic, amb una "sala hipòstila" adossada al portal d'accés a la casa pròpiament dita. Aquest, que conserva la llinda, dóna pas a un pati central delimitat per 5 columnes i envoltat per diversos espais, entre els quals trobem un magatzem (la primera estada a la dreta, segons s'entra), un abocador de cendres i escombraries, dues habitacions amb rebaixos a la brancals de les portes, per poder acoblar-fulles de fusta, i una gran estança, al fons i amb dos graons per accedir-hi, que probablement va estar compartimentada.
Al pati podem localitzar també una petita cisterna i un racó destinat al foc.
L'habitatge va ser abandonada a finals del segle I aC i reaprofitada en època medieval.

Poblat talaiòtic de Talatí de Dalt

 Situat a 4 quilòmetres de la ciutat de Maó, Talatí de Dalt és un dels poblats més importants de la prehistòria menorquina. El poblat talaiòtic conserva alguns monuments espectaculars entre els que destaquen dues coves naturals possiblement utilitzades per enterrar els morts en època anterior a la cultura talaiòtica, el talaiot central en el punt més elevat del poblat complint la funció de vigilància i control del territori i el santuari amb una singular taula possiblement construït entorn al segle V aC Talatí de Dalt també conserva dos talaiots més situats al pe-rímetre de l'antic poblat, diverses cases talaiòtiques i una part del mur que envoltava el recinte.

Segons sembla, una comunitat de pastors i agricultors s'establí a Talatí de Dalt a la segona meitat del tercer mil · lenni aC, però el poblat es va constituir des de finals del segon mil · lenni aC fins a l'any 123 aC, moment de conquesta romana de Menorca. A partir d'aquí, el poblat va entrar en decadència, encara que va continuar habitat fins a l'expulsió dels musulmans al se-gle XIII. El moment de màxima activitat del poblat es situa entre els segles IV i II aC, època en la qual els comerciants púnics d'Eivissa distribuïren tota mena de productes entre les comuni-tats talaiòtiques de l'arxipèlag balear.

Torellonet Vell i d'En Sintes

Construït a l’edat de bronze . El caracteritza un singular i bell portal amb llinda monolítica a la part superior. També hi trobem un sistema de recollida d’aigua, habitual en aquest tipus de jaciments. Pròxim a aquest talaiòt i com és habitual el d’altres, n’hi trobem un de més petit aixi com restes d’un poblat.

TALAIOTS DE CURNIA

  Sortint de POIMA a s´altura des Matadero Municipal de Maó i per es Camí Vell de Sant Climent, trobem es lloc de Curnia Nou. Una finca rústica on dins els terrenys de ma esquerra del camí hi damunt un roquissar, hi trobem un important jaciment arqueòlogic. Un talaiòt troncocònic de grans dimensions, que el caracteritza una gran escala a la part sud, una entrada just per davall de l’escala i un altre a la part est. Adossat al talaiòt restes de recintes o possibles habitatges.

  A pocs metres i tirant cap a l’est, hi trobem un talaiòt més petit que te les seves peculiaritats. És travessat per un corredor de banda a banda orientat cap el sud i, a la part oest s’hi troben dues grans cisternes excavades a la roca, així com restes del que seria una murada

.

Talaiot de Trepucó

MENORCA PREHISTÒRICA

Cultura talaiòtica

  La Cultura Talaiòtica a Menorca te el seu origen a finals del II mil·lenni a.C. i el seu nom prové dels talaiots.

  Al poblat de Trepucó just a dos kilòmetres de Maó hi ha un jaciment que conté un talaiot de dimensions espectaculars i una Taula impressionat.

  Un talaiot més petit i molt deteriorat en un espai sense acabar d’excavar, vora unes restes d’habitatges.

  Aquest jaciment de uns 5.000 metres quadrats, originàriament estava envoltat d’una muralla, de la que avui només en queden, unes restes.

  La Taula de Trepucó va ser excavada en els anys trenta del segles XX per l’arqueòloga Margaret Murray i reconstruïda a principis dels anys 70 del segle XX.

  Aquesta Taula va ser construïda en l’època talaiòtica, entre els anys 800 i 450 a.C. La Taula està formada per una pedra rectangular situada verticalment, amb unes mides espectaculars: Una alçada de 4,20 m; amplada de 2,75 m; i gruix de 0,40 m.

  El conjunt d´una taula està format per un recinte de planta absidal i d´un monument central, orientant-se tot el monument cap el sud i generalment, tenint darrera un talaiot 

La funcionalitat d’aquest recinte de taula era de ser un espai religiós i de culte.