L'any 123 a.C. comença la dominació romana a Menorca, coincidint amb la conquesta de les illes per part de Cecilio Metelo amb la finali-tat d'assegurar el tràfic marítim entre la metròpoli  i la Península I-bèrica, rebent per això el cognomen triomfal de "Balearicus". Els ro-mans van donar a l'illa el nom de "Balearis Minor" que en llatí vul-gar es va transformar en "Minorica". I  va ser precisament en aquest moment quan Maó, anomenada Portus Magonis pels romans, va a-conseguir l'estatus de  municipi.
Mallorca i Menorca van passar a formar part de la província Tarra-conense i, amb la reforma de l'emperador Dioclecià, de la Cartagi-nense.
L'any 400 les Illes Balears van constituir una província pròpia i Jam-nona (Ciutadella) es va constituir en municipi i seu del primer Bisbat cristià.

Roma portaria a Menorca l'assossec i la pau tan necessaris després dels infortunis passats, i avançaria la seva agricultura amb els nous estris de conreu, amb la importació de bestiars i amb l'obertura de camins i carreteres. D'entre els llegats més impor-tants de la roma-nització destaquen el llatí, que va evolucionar cap a les llengües ro-màniques (català, castellà, gallec, ita-lià, francès) i el dret romà, que ha estat la base de l'actual legis-lació jurídica.
Com restes importants de la dominació romana cal esmentar la for-talesa construïda en el cim de la muntanya de Santa Àgueda, el cam-pament excavat en el cap de Cavalleria, les inscripcions llatines de l'a-nomenada Cova de Jurat, a Cales Coves. D'aquesta època daten les basíliques paleocristianes de Son Bou, Fornás de Torrelló, Cap de Fornells i de l'Illa del Rei.

El procés de romanització dels menorquins es va desenvolupar des dels nuclis urbans situats al costat dels principals ports de l'illa. A l'interior dels poblats talaiòtics seguir en vigència sense experimentar canvis substancials del seu règim de vida. Ho con-firmen les nombro-ses troballes de ceràmica i monedes romans que s'hi han fet.
El "Portus Magonis" en canvi es transforma en un centre de gran interès per al comerç i la seva ciutat Magona adquireix el rang de "Municipium Flavianum Magontanum" i entre els seus habitants fi-gura una classe aristocràtica formada sens dubte de rics comerciants, com pot veure a través de la carta del bisbe Sever i dels monuments e-pigràfics que han aparegut dins d'aquesta àrea urbana.
Jamnona era la població romana corresponent a l'actual Ciutadella, que tenia pel que sembla un caràcter molt més agrícola que comer-cial. D'ella donen referència els geògrafs romans i sobretot la carta de Sever, havent-se trobat a més en el seu recinte i als voltants una ins-cripció funerària i restes de mosaics pavimentals.

Sanicera ve citada per Plini com un altre nucli urbà de Menorca; estava situada al nord de l'illa al costat del port natural que ha conservat d'aquella població el seu actual topònim de "Sanitja". Queden restes d'edificis i sepultures, així com bastants vestigis d'un camí romà que arrenca a prop d'Alaior i arriba al costat d'aquest port.
La xarxa d'aquests camins militars romans a Menorca presen-tava un notable desenvolupament i subsisteixen encara d'ells bastants trams en bon estat de conservació. Una via principal, de la qual han aparegut algunes pedres del temps de Trajà, anava d'un extrem a un altre de l'illa unint les seves dues principals ciutats. D'ella arrencaven els ramals que es dirigien a Sanicera, a la muntanya de Santa Àgueda, a Son Bou, a Cales Coves i Cala de Sant Esteve, llocs aquests precisament notats com a centres d'a-tracció humana des de temps remots.

Tiberi en Mag

Mag (Maó actual) juntament amb Iamo i amb Sanisera eren els nuclis més poblats de l'illa de Menorca durant el període romà. Els tres estaven situats en els principals ancoratges de l'illa, Mag és considerat el millor port de les Balears i Pitiüses, per això la gran importància d'aquesta ciutat com a punt estratègic ja vist pels cartaginesos que la bategen com Magona. Es desconeix en-cara si la seva primera fundació va ser per fenicis, púnics o ta-laiòtics, les primeres estructures pre-romanes trobades són dels segles III a II a.C. La ciutat es troba en un petit promontori situat a prop del port, les restes arqueològiques trobades a diverses ex-cavacions han donat peu a pensar "que en època republicana la ciutat seria un recinte fortificat de petita grandària amb una planta ortogonal i cases de parets rectes", i, Mela ja parla d'un castellum. Cap al canvi d'Era la ciutat va haver de anar guanyant en entitat i població, és en aquest moment quan és realitzat el bronze de Tiberi i proven que el procés de romanització de l'illa ja estava en fase avançada.
En 1759 Durant els treballs de demolició del "raval" de Maó rea-litzats pel marquès de Lannion durant el seu govern de Menorca es va trobar aquest bust de l'emperador Tiberi, va ser comprat als hereus del marquès i el 1762 va ser donat a la Biblioteca Reial. Avui dia es troba a la Bibliothèque Nationale de France.
Es tracta de l'únic retrat imperial en bronze trobat a les Balears i un dels millors retrats de l'emperador trobats a Hispània.

La seva obra més important va ser obrir camins que comunica-ven les poblacions de l'illa.

Vestigis arqueològics

Entre els vestigis romans trobats a Menorca figuren diverses estatuetes, gran quantitat de monedes, moltes d'elles formen part de col · leccions estrangeres, sobretot angleses, i un bust en bronze de Tiberi que es troba a la Biblioteca Na-cional de París, peça molt destacada que va ser descoberta a Maó en temps de la dominació francesa (1756-1763). En Cales Coves apareixen 22 inscripcions romanes molt difícils de llegir que semblen datar de finals del s. II o principis del II d.C. i probablement són de caràcter ritual relatives a unes festes esta-cionals de Primavera.

De l'època de la colonització romana és el mosaic trobat a la illa del rei, al port de Maó. També s'han trobat estatuetes de bronze, objectes d'adorn, inscripcions i abundant ceràmica. Excel · lents mostres de tot això s'exhibeixen al Museu de Menorca, situat a Maó.