Castell de Sant Antoni

El Castell de Sant Antoni va ser construït en el segle XVII al port de Fornells, i gràcies a aquesta construcció va néixer el nucli de població. Avui dia només hi queden unes quantes runes ja que fou desmantellat pels espanyols després de l'última dominació anglesa, igual que el Castell de Sant Felip. No gaire lluny s'hi troba la Torre, torre defensiva que tenia per missió protegir el castell dels atacs enemics de Fornells

SANT FELIP MENORCA

Castell de Sant Felip
El Castell de Sant Felip és una fortificació al costat sud de la desembocadura del port de Maó (Menorca) que fou aixecat per ordre de Felip II, a mitjans del segle XVI, després que l'illa fou atacada per l'almirall otomà Khair ed-Din Barba-rossa el 1535 i el 1558.
En un primer moment es tractava d'un castell amb quatre baluards envoltats per una estreta i profonda fosa excavada a la pedra. Gran Bretanya el va conquerir l'any 1708 i, l'any 1713 (amb el Tractat d'Utrecht), el van ampliar. Junt al castell va créixer el barri de s'Arrabal. Va passar a mans franceses i de nou a britàniques, fins que en 1781 l'illa va caure en mans dels espanyols amb un llarg setge al aquest castell. El rei Carles III d'Espanya va ordenar en 1783^[1] que el demolissin i avui només en queden runes. Es poden visitar els túnels excavats, una bateria de canyons del segle XVIII i les restes dels murs.

Es Castell

 

SANT ANTONI (THE GOLDEN FARN)

   Història

 El “Predi SANT ANTONI”(1), conegut també com THE GOLDEN FARM, està situat a la riba nord del port de Maó, a l’illa de Menorca, Illes Balears, Espanya.

 El seu nom ens recorda la victòria de les tropes d’Alfons III, el Franc, que entrà al port de Maó el 5 de gener, i després d’esperar l’arribada de la resta de la flota (de més de 100 naus i milers de soldats) dispersa per el temporal, desembarcà i s’enfrontà amb l’exèrcit illenc, el 17 de gener de 1.287, diada de Sant Antoni. Derrotat, Abú Umar ibn Said, el moixerif de la Menorca musulmana, es refugià al castell de (Santa Àgueda) Sent Agayz, on capitulà el 21 de gener.

 Al llarg de l’història, la finca ha estat vinculada als principals esdeveniments que s’han succeït a l’illa, i nombrosos han estat, els personatges que s’hi han vist involucrats.

 El primer dels episodis reconeguts per els historiadors és remunta a l’any 1.535, quan el rector Mosson Bartomeu Mir de Maó, va travessar nedant el port per demanar, als pagesos del Predi, un cavall per anar a cercar ajuda a les poblacions veïnes, davant del saqueig del que eren objecte els maonesos per part del pirata Barba-roja (2). 

Totes les invasions de l’illa, han estat vinculades a aquesta casa, degut possiblement a la seva ubicació privilegiada i a les formidables vistes i perspectives que té sobre el port i la bocana. 

El 19 d’agost de l’any 1.781, l’exèrcit espanyol, reforçat amb tropes franceses, sota al comandament del Duc de Crillon, inicien el desembarcament en terres de la finca, a la platja de Sa Mesquida, on varen romandre acampats durant una llarga estada. El governador sir James Murray es retirá a Sant Felip. Mesos més tard, el 6 de gener de 1782, començà l’atac general, i finalment la guarnició britànica capitulà el 4 de febrer de 1.782. Carles III d’Espanya manà celebrar anualment, en memòria d’aquest fet, la Pasqua Militar el dia d’Epifania.

 El mateix esdevingué amb el personatge més conegut que ha passat per aquesta singular casa, ens referim a l’Almirall Horaci Nelson, qui, amb tota la seva flota va romandre a resguard en el Port de Maó l’estiu de l’any 1.800. Li agradava pujar al Predi de Sant Antoni per allotjar-se, gaudir-ne de les vistes i per a mantenir una situació privilegiada. La llegenda explica que és a la finca on és trobar Lady Emma Hamilton.

Altres personatges famosos vinculats al Predi foren, entre altres, l’Emperadriu d’Àustria i Reina d’Hongria, Elisabet de Wittelsbach, duquessa de Baviera, més coneguda com Emperadriu Sissi. La darrera Reina d’Itàlia, Maria Josep de Bèlgica. El Príncep de Gales, Eduard VII, amb la seva esposa, la princesa Alexandra de Dinamarca, i dues de les seves filles, Victòria i Maud, amb el nuvi, que més tard és convertiria en Haakon VII de Noruega, dels que és coneix que varen tastar la ja coneguda caldereta de llagosta, cuinada per la família del Predi. O també el Kàiser d’Alemanya i rei de Prússia Guillem II, que va dipositar flors a la tomba del seu amic Von Bunsen, enterrat al cementeri anglès, ubicat dins la finca, a prop de la mar (3).

 L’any 1.900, és varen donar una part dels terrenys que servirien per la construcció del canal de Sant Jordi, necessari per a evitar els naufragis que es produïen en els freqüents trasllats dels militars entre la Mola i la Maó.

MENORCA ANGLESA

A principis del segle XVIII va esdevenir la primera ocupació anglesa, que va constituir una de les èpoques de major desenvolupament econòmic i esplendor cultural que ha co-negut Menorca.
El coronel Richard Kane (1660-1736) va ser el primer governador anglès.

Davant l'oposició que les tropes britàniques van trobar per part de la noblesa i el cler-gat ciutadellencs, Kane, en atenció a la importància estratègica del seu port, va decidir traslladar la capital de l'illa de Ciutadella a Maó.
Richard Kane va introduir nombroses millores en l'agricultura que van augmentar la superfície conreada. Es va importar la enclova, una planta ornamental que a mitjan se-gle XIX seria utilitzada com a farratge, i va manar construir el famós Camí d'en Kane, que unia el castell de Sant Felip amb Ciutadella, avui convertit en un camí veïnal que encara pot transitar amb vehicle.
Així mateix, el governador va impulsar el desenvolupament del transport marítim, va acabar amb la Inquisició, va restaurar l'antic dret menorquí i va mantenir el català com a idioma oficial.
La primera etapa de dominació anglesa va acabar en 1756, en ser arrabassada la illa als britànics enmig dels avatars de la Guerra dels Set Anys per les tropes franceses del duc de Richelieu i del marquès de la Galissonnière.

En 1763 s'inicia la segona ocupació britànica de Menorca, que no va tenir efectes tan positius com l'anterior, encara que durant aquest període es va fundar el poble de Georgestown, actualment anomenat Es Castell.

El període de dominació britànica (1708-1802) va deixar a Menorca una empremta difícil d'esborrar. Els anglesos només van estar dos-cents anys, però sense ells res seria igual. La influència britànica es percep no només en l'arquitectura, costums i tradicions menorquines sinó també, i sobretot, en la seva llengua. Els anglicismes que són les paraules importades de l'anglès que es van incorporar al dialecte me-norquí al segle XVIII i el van transformar per sempre. Avui en dia paraules com boínder o xoc són tan comuns a l'illa com ara, escombra o tisores. Es poden comp-tar com a mínim més de quaranta termes que formen part del parlar normal d'un menorquí. El Parlament de les Illes Balears els reconeix «com a patrimoni lingüís-tic extraordinari dels menorquins que cal conservar ».

Molts dels anglicismes d'ús comú a Menorca no apareixen en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), ni tampoc en el catalano-valencià-balear Alcover Moll (encara que és veritat que aquest recull bastants). Fins i tot paraules tan cone-gudes aquí com pidoix o devil no estan registrades en cap dels dos diccionarios.Se pretén incloure aquests anglicismes en ambdós diccionaris «perquè no es perdin per deixar d'utilitzar. Pinxa, moguin, bricbarca, avàvol​​, mèrvel, faitim, boinder, Sebastià, quep, escrús, berguin, ratllar, blec, penis, boi o estonx són només alguns exemples de paraules importades de l'anglès que, a dia d'avui, segueixen emprant habitualment els menorquins de parla catalana. «Es tracta de vocables molt arrelats en la nostra llengua pròpia, però, cal reconèixer que molts vocables s'han perdut definitivament. «Hi ha moltes altres anglicismes que, pel pas del temps, s'han abandonat i ja només recorden la gent gran de l'illa».
Però els anglesos no van ser els únics que van impregnar el menorquí de paraules d'origen estranger, també els francesos van influenciar aquest dialecte aportant gal · licismes com ara, sacarí (que fa a les parts del calamar). Seria un acte de justícia que aquestes paraules apareguessin també tant al diccionari de l'IEC com al Alcover Moll. Demostra la gran diversitat i riquesa de la nostra llengua i creiem que val la pena conservar el seu futur coneixement i valoració.

Avui dia se segueixen important anglicismes a la llengua catalana però els del s.XVIII són diferents «perquè formen part del nostre patrimoni immaterial. Cal recordar que la Llei 12/98 sobre patrimoni històric de les illes reconeix com a tal “els usos, costums, comportaments, coneixements i activitats pròpies del poble balear”. El reconeixement dels anglicismes presents en el català que es parla a Menorca s'ajustaria doncs a la normativa vigent. L'únic problema és que el Go-vern és competent en política lingüística, però no ho és en l'estudi i protecció de les varietats dialectals. L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix en l'article 33 que la institució consultiva en tot el concernent a la llengua catalana és la Uni-versitat de les Illes Balears . Correspon doncs a aquesta universitat la tasca d'acon-seguir que, definitivament, els anglicismes menorquins siguin inclosos dins la lexi-cografia catalana actual.

L'empremta de la dominació britànica al segle XVIII va ser l'empremta que va influir més en la societat menorquina. Aquesta herència segueix essent molt visible en certes costums actuals i es manifesta clarament en la multitud d'anglicismes que encara perduren avui en la parla de l'illa. D'aquesta manera, els nens menorquins no juguen a bales sinó als "mèrvels" (del "marbles" anglès) ia les escoles utilitzen el "xoc" en comptes del guix per escriure a la pissarra ("chalk" en anglès ), també s'utilitza el "bòtil" per referir-se a l'ampolla en clara al.lusió al "bottle" anglès. Algunes cases menorquines, encara conserven part de l'arquitectura del passat, com les finestres de guillotina o els "boinders" de la paraula original en anglès "bow window".

La influència anglesa es nota també en la gastronomia menorquina que conserva el nom original anglès de "grevi" per a una salsa que acompanya la carn (el "gravy" d'origen anglès).

Com a exemples del llegat britànic, apart del poble des Castell, tenim:

La TORRE de RAMBLA, situada entre les platges d'Es Grau i Sa Torreta, a Maó, va ser construïda durant la dominació anglesa de Menorca, a finals del segle XVIII i prin-cipis del XIX.
Una de les onze torres de defensa costaneres construïdes durant l'última dominació an-glesa de Menorca (1798-1802),  per ordre del General Stuart Governador Anglès de Menorca el 1798, al turó del Penjat, que en un principi es va cridar Stuart, adoptantse després el nom menorquí «penjat» perquè en aquesta muntanya es situava la forca en què s'ajusticiava als condemnats del Castell de Sant Felip.

Es tracta d'una torre construïda pels anglesos per protegir el port i els seus voltants amb la seva artilleria. La torre té tres nivells, planta baixa per recanvis, intermèdia per a allotjament de la tropa i superior per artilleria de combat.El accés de la torre és per la planta intermèdia i al seu voltant tenia un fossat per la part de terra que cobria 180 º de nord a sud, quedant la resta de la torre defensada pel desnivell del terreny. El construc-tor d'aquesta torre va ser el Capità d'Enginyers Anglès Robert d'Arcy i les raons que van induir a la seva construcció van ser que durant les campanyes militars de 1756 i 1781 les tropes que assetjaven el castell de Sant Felip van situar en el turó del Penjat una bateria de lloc que va batre amb eficàcia la fortalesa i per evitar això i tancar la Cala Sant Esteve als desembarcaments enemics es va construir la torre a finals del

segle XVIII.

Un vestigi més dels anys de dominació anglesa de Menorca és la poderosa TORRE DE FORNELLS, situada a la costa nord menorquina, estesa l'any 1802 amb l'objectiu de vigilar i protegir l'entrada del port de Fornells dels possibles atacs de la flota napoleònica.
Com a bona edificació militar, compta amb l'estructura d'un petit i inexpugnable castell i es troba emplaçada sobre un punt elevat, de manera que les vistes que des d'aquí dalt s'obtenen són excel · lents. Va ser construïda amb pedra de morter i reforços de marès i la seva forma és troncocònica

HOSPITAL MILITAR DE l'ILLA DEL REI
Fundat el el 1711 durant la primera dominació anglesa, el 1852 s'estabilitza el seu funcionament com a Hospital Militar Espanyol fins al 1964.

En ple centre de Maó s'aixeca una silueta massissa, rematada per un campanar, que defineix el perfil de la ciutat. Es tracta de l'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA.

 A mitjan segle XIV, es van construir els fonaments del temple original, d'estil gòtic però de dimensions més reduïdes, que es trobava al mateix lloc que l'edifici actual. Amb l'assalt de la ciutat sota el comandament de Barbarroja, l'edifici va quedar molt danyat i en segle XVIII un raig acabà per deteriorar totalment. Així, no va ser fins 1748, durant la dominació britànica, quan es va construir el temple que ara podem admirar. A la riba nord del port es troba un CEMETIRI anomenat dels anglesos tot i que avui només hi ha un anglès enterrat en ell.

El GIN és la ginebra menorquina originària del temps de la dominació britànica al segle XVIII. En aquesta època, arribaven a Menorca milers de mariners i soldats anglesos per guarnir l'illa que en les seves hores de festa demanaven a les tavernes la beguda que llavors era moda, el gin. A l'illa no es coneixia aquest aiguardent, encara que aviat uns menestrals varen idear la manera de produir-ne important baies de ginebre i elaborant-la amb aigua i alcohol etílic d'origen vegetal.