L'any 123 a.C. comença la dominació romana a Menorca, coincidint amb la conquesta de les illes per part de Cecilio Metelo amb la finali-tat d'assegurar el tràfic marítim entre la metròpoli  i la Península I-bèrica, rebent per això el cognomen triomfal de "Balearicus". Els ro-mans van donar a l'illa el nom de "Balearis Minor" que en llatí vul-gar es va transformar en "Minorica". I  va ser precisament en aquest moment quan Maó, anomenada Portus Magonis pels romans, va a-conseguir l'estatus de  municipi.
Mallorca i Menorca van passar a formar part de la província Tarra-conense i, amb la reforma de l'emperador Dioclecià, de la Cartagi-nense.
L'any 400 les Illes Balears van constituir una província pròpia i Jam-nona (Ciutadella) es va constituir en municipi i seu del primer Bisbat cristià.

Roma portaria a Menorca l'assossec i la pau tan necessaris després dels infortunis passats, i avançaria la seva agricultura amb els nous estris de conreu, amb la importació de bestiars i amb l'obertura de camins i carreteres. D'entre els llegats més impor-tants de la roma-nització destaquen el llatí, que va evolucionar cap a les llengües ro-màniques (català, castellà, gallec, ita-lià, francès) i el dret romà, que ha estat la base de l'actual legis-lació jurídica.
Com restes importants de la dominació romana cal esmentar la for-talesa construïda en el cim de la muntanya de Santa Àgueda, el cam-pament excavat en el cap de Cavalleria, les inscripcions llatines de l'a-nomenada Cova de Jurat, a Cales Coves. D'aquesta època daten les basíliques paleocristianes de Son Bou, Fornás de Torrelló, Cap de Fornells i de l'Illa del Rei.

El procés de romanització dels menorquins es va desenvolupar des dels nuclis urbans situats al costat dels principals ports de l'illa. A l'interior dels poblats talaiòtics seguir en vigència sense experimentar canvis substancials del seu règim de vida. Ho con-firmen les nombro-ses troballes de ceràmica i monedes romans que s'hi han fet.
El "Portus Magonis" en canvi es transforma en un centre de gran interès per al comerç i la seva ciutat Magona adquireix el rang de "Municipium Flavianum Magontanum" i entre els seus habitants fi-gura una classe aristocràtica formada sens dubte de rics comerciants, com pot veure a través de la carta del bisbe Sever i dels monuments e-pigràfics que han aparegut dins d'aquesta àrea urbana.
Jamnona era la població romana corresponent a l'actual Ciutadella, que tenia pel que sembla un caràcter molt més agrícola que comer-cial. D'ella donen referència els geògrafs romans i sobretot la carta de Sever, havent-se trobat a més en el seu recinte i als voltants una ins-cripció funerària i restes de mosaics pavimentals.

Sanicera ve citada per Plini com un altre nucli urbà de Menorca; estava situada al nord de l'illa al costat del port natural que ha conservat d'aquella població el seu actual topònim de "Sanitja". Queden restes d'edificis i sepultures, així com bastants vestigis d'un camí romà que arrenca a prop d'Alaior i arriba al costat d'aquest port.
La xarxa d'aquests camins militars romans a Menorca presen-tava un notable desenvolupament i subsisteixen encara d'ells bastants trams en bon estat de conservació. Una via principal, de la qual han aparegut algunes pedres del temps de Trajà, anava d'un extrem a un altre de l'illa unint les seves dues principals ciutats. D'ella arrencaven els ramals que es dirigien a Sanicera, a la muntanya de Santa Àgueda, a Son Bou, a Cales Coves i Cala de Sant Esteve, llocs aquests precisament notats com a centres d'a-tracció humana des de temps remots.

Tiberi en Mag

Mag (Maó actual) juntament amb Iamo i amb Sanisera eren els nuclis més poblats de l'illa de Menorca durant el període romà. Els tres estaven situats en els principals ancoratges de l'illa, Mag és considerat el millor port de les Balears i Pitiüses, per això la gran importància d'aquesta ciutat com a punt estratègic ja vist pels cartaginesos que la bategen com Magona. Es desconeix en-cara si la seva primera fundació va ser per fenicis, púnics o ta-laiòtics, les primeres estructures pre-romanes trobades són dels segles III a II a.C. La ciutat es troba en un petit promontori situat a prop del port, les restes arqueològiques trobades a diverses ex-cavacions han donat peu a pensar "que en època republicana la ciutat seria un recinte fortificat de petita grandària amb una planta ortogonal i cases de parets rectes", i, Mela ja parla d'un castellum. Cap al canvi d'Era la ciutat va haver de anar guanyant en entitat i població, és en aquest moment quan és realitzat el bronze de Tiberi i proven que el procés de romanització de l'illa ja estava en fase avançada.
En 1759 Durant els treballs de demolició del "raval" de Maó rea-litzats pel marquès de Lannion durant el seu govern de Menorca es va trobar aquest bust de l'emperador Tiberi, va ser comprat als hereus del marquès i el 1762 va ser donat a la Biblioteca Reial. Avui dia es troba a la Bibliothèque Nationale de France.
Es tracta de l'únic retrat imperial en bronze trobat a les Balears i un dels millors retrats de l'emperador trobats a Hispània.

La seva obra més important va ser obrir camins que comunica-ven les poblacions de l'illa.

Vestigis arqueològics

Entre els vestigis romans trobats a Menorca figuren diverses estatuetes, gran quantitat de monedes, moltes d'elles formen part de col · leccions estrangeres, sobretot angleses, i un bust en bronze de Tiberi que es troba a la Biblioteca Na-cional de París, peça molt destacada que va ser descoberta a Maó en temps de la dominació francesa (1756-1763). En Cales Coves apareixen 22 inscripcions romanes molt difícils de llegir que semblen datar de finals del s. II o principis del II d.C. i probablement són de caràcter ritual relatives a unes festes esta-cionals de Primavera.

De l'època de la colonització romana és el mosaic trobat a la illa del rei, al port de Maó. També s'han trobat estatuetes de bronze, objectes d'adorn, inscripcions i abundant ceràmica. Excel · lents mostres de tot això s'exhibeixen al Museu de Menorca, situat a Maó.

La Cova d’en Xoroi

El que dóna a aquest lloc un caràcter històric és la llegenda amb què es relaciona. En aquesta cova natural, no s'han trobat restes de vida prehistòrica, però sí que s'ha construït una llegenda basada en els temps en què Menorca va ser colonitzada pels àrabs. La llegenda explica que el "moro Xoroi" va raptar una jove d'Alaior, i hi va portar a la cova. Durant una nevada, les seves petjades a la neu van permetre seguir el seu rastre, i un grup d'homes van entrar a la cova. Van trobar, segons la llegenda, que en Xoroi i la jove havia tingut tres fills. Al veure acorralats, en Xoroi i el seu fill gran van anar a saltar pel penya-segat, i la dona i la resta dels seus fills, van ser conduïts al poble d'Alaior, on es diu que encara queden descendents.
La Cova d'en Xoroi és un gran ciutats d'Europa, ja que està localitzada en un lloc molt especial, a la caiguda recta d'un penya-segat sobre l'aigua, a la costa sud de l'illa. Té uns grans finestrals naturals, obertures de pedra que permeten veure una gran porció de l'horitzó sobre la Mediterrània, i en dies clars, l'illa de Mallorca.

     

La llegenda de la naveta des Tudons

La llegenda de la naveta des Tudons
 En els temps en què la terra estava habitada per gegants, quatre d'ells habitaven a Menorca: al llevant illenc un majestuós i envellit patriarca, pare d'una bella jove, ia ponent dos germans.
 Captivats tots dos per la bella noia, van decidir demanar la seva mà. Com fos que no se li ocorria al seu senyor pare a qui d'ells concedir, va determinar deixar a les seves habilitats aquesta decisió: els dos haurien de construir amb les seves mans una obra monumental, el primer que aconseguís acabar tal gesta, obtindria la tan anhelada recompensa. Un d'ells, idealista ell, va cavil · lar llargament i va donar amb alguna cosa veritablement especial: un vaixell de pedra, enmig dels camps, que cap existia en aquells dies, i que seria llit nupcial. El segon, més realista, va pensar en alguna cosa amb sentit més pràctic: excavar un profund i ampli pou a la àrida roca per així aconseguir abundant i fresca aigua per a la seva futura esposa, i de pas alleujar una mica la sequera regnant a la zona on residia.
 Van començar tots dos alhora ...
 Cada vegada que el constructor naval, amb una enorme pedra sota el braç, tornava a la seva obra, donava una mica de volta, dissimuladament, per observar els avenços del seu germà i contrincant; tirava una mirada cap al fons constatant amb alegria la llunyania de la seva destinació, en veure'l suat i exhaust, cavant i cavant.
 Així seguien les coses: el vaixell s'alçava lentament, el pou s'enfonsava inexorablement. Transcorregut un cert temps, el navilier només mancava una pedra per completar la seva obra. Amb aquesta roca sota el braç venia, i la llum de la victòria refulgia ja en els seus ulls. Al seu cap s'assentava decididament l'alegria de tan proper enllaç. Convençut del seu triomf i per celebrar-encara més, va decidir donar una última volta pel forat del pou i riure burleta del seu germà. No obstant això, en estar tan sols a prop d'aquest, de les profunditats va sorgir una veu clara, alegre i victoriosa: AIGUA! Va saber que havia perdut. El somni matrimonial bruscament arrabassat, i alienat per la decepció, la gelosia, la ira i l'odi, va llançar la pedra que portava per l'obertura del recent acabat pou, aixafant al seu germà, en aquell moment figura dansaire, exultant de goig. En adonar-se el navilier del seu abús, i desesperat per tan infame acte comès, va córrer cap a la costa, llançant-se a les tenebroses aigües des del penya-segat.
 La noia va morir de pena després del horrible fi dels seus pretendents. Ningú va quedar amb vida per perpetuar l'espècie dels gegants a Menorca.
 Per això, si avui en dia se'ls pregunta a les àvies de l'illa, moltes us indicaran manera clara i concisa que la pedra que falta en el frontis de la naveta es troba al fons d'Es Pou d'ets Enamorats, situat a l'altre costat de l'actual carretera.

LA NÚVIA DE ALGENDAR

Algendar celebrava les noces de l'heredero.y sempre tan rumboso, aquest dia va fer anar l'olla gran dins de la petita: no només pel bon nom d'Algendar i de l'hereu, sinó perquè la núvia era la jove més bella de Menorca.
Seria xerrameca de la gent, però es comptava que es va enamorar perdudament d'ella un jove moro, captiu a Menorca, de família noble, que en arribar-el rescat, va tornar a la seva terra, deixant aquí sense rescatar el seu cor.
Estaven a mig banquet quan va entrar a la sala una vella mendicanta, que tenia fama de bruixa i d'anar sempre despentinada, va rodar la taula del convit cantant:

La núvia d'Algendar
avui és a terra, - demà serà al mar;
avui menja pollastre i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora del mar.

Tots van aplaudir: l'hereu li va oferir vi.

- Beveu vosaltres, beveu! ara que esteu - va dir la bruixa, mentre s'anava cantant:

La núvia d'Algendar
avui és a terra, - demà serà al mar;
avui menja pollastre i gallines,
demà menjarà sardines
a la vora del mar.

Als motius de beure, que en noces mai falten, es va ajuntar el pas de la bruixa: els convidats bevien, i com més bevien més bulla ... i més set.
Ja la major part d'ells estaven més per seure que per beure quan, de cop, es van trobar envaïts i trepitjats per un munt de moros que, obedients a la seva jove patró, es van dur a la núvia, sense mostrar ella que li sabés mal. La van portar a la nau, on el dia següent, va menjar sardines ...;i trobant-prop de la costa de Barbaria, enmig d'un temporal desfet, van fer naufragi i es van perdre tots.
Tots, i la núvia també.
Perquè, salvada per un pescador moro, van començar la seva captivitat, deu vegades pitjor que una bona mort.
Van passar anys i anys, i un dia la núvia va tenir art i traça de fugir de la captivitat i dels moros. I la nau que la tornava naufragar volent refugiar a Cala Galdana.
La núvia es va salvar, i fent-se terra endins, va arribar a un casal de pagès, demanant socors. I va saber que aquest casal era Algendar.
Se li va girar el judici i des d'aquest moment no va fer més que anar de lloc en lloc, com una bruixa, cantant el seu comès per demanar almoina:

La núvia d'Algendar
avui és a terra, - demà serà al mar;

Francesc Andreu Femenias

1860-1929

Abans de la lluita entre la Unió Soviètica i els Estats Units per la conquesta de l'es-pai Francesc Andreu Femenías va ser el pioner de la cursa elèctrica a Balears. Un recorregut que va iniciar en solitari però en el que aviat van brollar enemics.
Havia nascut el 1860 sent apicultor abans de dedicar-se a l'electricitat. Lliurat per complet a la cria d'abelles, va recórrer mig món per conèixer la nova tradició de panals mòbils. Però a l'arribar a Estats Units, l'apicultura es va quedar curta per tot el que aquell nou país li oferia. Pel que va anar absorbint totes aquelles innovacions que es va portar a la seva tornada a Menorca: la telefonia, l'electrici-tat i l'automoció.

Andreu Femenías va ser promotor i director de la SA d'Automòbils de Menorca que va introduir l'automòbil de vapor i va participar en la implantació del telèfon a l'illa. I el 1892 va arribar el que seria el seu major èxit: la creació d'Elèctrica Maonesa, la primera fàbrica d'electricitat de Balears.
Vuit mesos van durar els assajos d'aquella nova empresa nascuda amb un capital de 100.000 pessetes. Màquines i calderes de vapor i una dinamo van donar vida a la nova fàbrica.
A Maó el Carrer Nou s'omplia de gent per contemplar l'aparador il · luminat de Pere Papelcudi i la seva peixera plena d'aigua. El 6 de setembre després d'un repic general de campanes la central es va posar oficialment en funcionament i quatre dies després naixia la Societat General d'Enllumenat dedicada a la il · luminació elèctrica amb motors de gas.

La novetat de l'electricitat (per arribar a Mallorca i Eivissa trigaria gairebé una dècada) amb el seu suministre de moment tan sols nocturn, va fer que el gas guanyés adeptes, començant llavors la guerra entre els partidaris del gas i els de l'electricitat. La batalla va arribar a la premsa, a la publicitat i a les institucions, pel que Maó va dividir l'enllumenat públic entre ambdós subministraments.
La competència de preus va estar a punt de provocar la ruïna. Malgrat el major suport del gas, la creixent industrialització que va arribar amb el segle XX va tornar la truita a favor del elèctric. Va créixer el nombre d'abonats, van aparèixer les bombetes de filament metàl · lic i es va iniciar el servei diürn excepte els diu-menges i festius. La fàbrica crearia, fins i tot, el seu propi laboratori per a la comprovació de comptadors.

 Interior  de la fàbrica maonesa
Superada la primera trava competitiva, l'angoixa es va apoderar d'Andreu el 1911 amb el naixement d'una segona central elèctrica a Maó amb els seus importants a-vanços tècnics com el transport d'electricitat a distància (prèvia transformació en alta tensió), durant poc més d'una dècada quan la nova societat va desaparèixer i va llogar les seves instal · lacions a Elèctrica Maonesa que va recuperar el monopo-li.

La Primera Guerra Mundial va suposar l'augment de preu dels combustibles i els materials i això va portar també a la pujada de les tarifes elèctriques. El 1929 Francesc Andreu Femenías moria mentre la central passava per un dels seus mi-llors moments. L'illa es va interconnectar gràcies a línies submarines d'alta tensió i l'empresa oferia tot un seguit de serveis des del lloguer de motors, a la fabricació de neveres i la reparació d'electrodomèstics.

Els fills d'Andreu van seguir al capdavant de la central fins que la Guerra Civil va suposar un nou revés. Menorca va quedar del costat republicà fins a l'ocupació dels nacionals el 1939 moment en que l'Ajuntament de Maó va confiscar les fàbri-ques de gas i electricitat de la ciutat.

El Consell d'Administració va recuperar el control de l'empresa però la fàbrica va heretar les dificultats de la guerra: la xarxa elèctrica estava destrossada, la central havia quedat danyada després d'un bombardeig, la falta de combustible i la su-pressió de trams a causa del èxode de la població . Les restriccions en el subminis-trament i el pèssim servei van provocar la caiguda de les tarifes que no permetien ni cobrir despeses.
Elèctrica Mahonesa va aconseguir desbancar tots els seus rivals i la fi seguir existint. Amb Francesc Andreu Jr. com a director van començar els contactes amb l'INI que van acabar el 1956 amb la venda de tots els actius a Gesa. Continuant l'evolució avui dia.
 Tot i la importància que el procés de la industrialització que va tenir lloc a Me-norca, es conserven molt pocs exemples d'antics edificis industrials, destacant l'antic edifici de l'Elèctrica Maonesa, la central elèctrica més antiga de les Balears, construïda a Maó el 1892 .