El saqueig de Maó en 1535.
Va ser dirigit pel famós pirata Haradín, més conegut com Barbarroja. Era un renegat que va aconseguir, per la seva audàcia, ser gran almirall de la flota del sultà Solimà II.
El 1 setembre 1535 l'armada turca entrava traidoramente al port de Maó, enarborant les àguiles imperials, per fer veure que eren les naus de l'emperador Carles V, que arribava de la conquesta de Tunis. Maó comptava amb tan sols 300 "focs" o famílies, d'entre ells únicament 350 habitants eren aptes per al servei d'armes.
Dos frares franciscans van anar a rebre amb una barca les que creien naus imperials, però en veure que eren els turcs els qui venien van tornar a donar avís a la població. Es van tancar les muralles i els defensors es van preparar per a la lluita. En veure que Barbarroja desembarcava les seves tropes-uns 2500 homes-i començava a assetjar la vila, es va enviar un avís del perill que corria la població al governador resident a Ciutadella. El governador de seguida va manar reunir els cavallers de la llavors capital i formar una columna de socors que es va encaminar ràpidament cap a Maó, reclutant nous reforços en els pobles de trànsit.
El 3 de setembre aquesta companyia entrava en contacte amb les tropes turques, que, molt superiors en nombre, la van aniquilar, morint valerosament el governador amb els seus millors cavallers. Aquest fracàs va destruir la moral dels assetjats, i els mateixos dirigents maonesos es van posar en contacte amb Barbarroja i al vespre del dia 4 estipular el lliurament de la ciutat, amb la condició que en el saqueig serien respectats els dirigents i les seves cases. La nit següent va ser dantesca per Maó: hi va haver martiris de franciscans, assassinats, violacions, incendis, depredacions, al dia següent van ser portats captius uns 600 presoners (dels que mai es va saber res més), juntament amb els objectes d'algun valor.
Tot això ho van contemplar, horroritzats i plens de vergonya, els dirigents traïdors des del predi Binimaimut, on s'havien refugiat. El seu càstig no es va fer esperar, càstig terrible i cruel segons la rigorosa justícia de l'època, per ordre de Virrei de Mallorca senyor Jimén Pérez de Figuerola, el dia 8 del mateix mes de setembre va començar el procés que va durar més d'un any. El 24 d'octubre de 1536 es van complir les sentències capitals contra els cinc principals inculpats, a la plaça del Born de Ciutadella, amb les repugnants mutilacions que a més solien fer en els càstigs dels delictes més greus.
El saqueig de Ciutadella el 1558.
Van passar dues dècades de la invasió de Maó quan va arribar la gran "desgràcia de Ciutadella", un saqueig i una matança més terribles encara, comesos pels turcs manats per Mustafà i per Piali el mes de juliol de 1558.
En el matí del 30 de juny van aparèixer pel nord de Ciutadella 140 espelmes. Era regent de la Reial Governació mossèn Bartomeu Arguimbau, qui va manar reclutar gent de les diferents poblacions de l'illa i fortificar Ciutadella, mentre uns 15.000 turcs assetjaven la ciutat i la bombardejaven amb la seva poderosa artilleria. Tots els assetjats, dirigits pel regent Arguimbau, pel capità Miguel Negrete que havia arribat poc abans amb uns 40 soldats castellans per fortificar la plaça, i pels cavallers, contribuïen a l'heroica defensa, i tot i ser la gent escassa, amb l'ajuda de dones es taponaven les bretxes de les muralles i es disparaven sense parar les peces d'artilleria.
La casa de la Universitat, on es guardaven les municions, va ser volada, i la situació es va posar tan insostenible que els jurats, capitans i altres persones notables van suggerir a Arguimbau i Negrete abandonar la població de nit, però els dos dirigents van respondre que havien de defensar la plaça "usque ad mortem" fins a la mort. I el 9 de juliol d'aquell any 1558, els turcs van penetrar per una bretxa oberta en les muralles al costat de la plaça des Born, on els assetjats van intentar una desesperada resistència, però van ser atropellats per les forces tan superiors dels pirates, i aquests es ensenyorir de la població, matant, incendiant i robant amb gran crueltat. Van ser incendiats els temples i les cases, es va agafar els objectes que semblaven d'algun valor per als assaltants, i al cap de tres dies de violències i matances, es va fer de nou a la mar la gran flota turca, portant-captives unes 3.452 persones.
La ciutat va quedar tan destruïda, que el governador interí mossèn Frederic de Cors va haver de pernoctar en una cova per no haver a Ciutadella casa cap habitable.
L'Acta de Constantinoble és un document de vital importància en la nostra història, on s'explica la tràgica i gloriosa "desgràcia de Ciutadella". Va ser redactat pel notari menorquí Pere Quintana el 7 d'octubre del mateix any 1558, a requeriment del regent Arguimbau i del capità Negrete.
Les autoritats menorquines es van preocupar de seguida de la redempció dels infeliços captius que havien sigut venuts a Turquia. Van aconseguir que el rei Felip II concedís franquícia de delmes per espai de deu anys i que el papa Pius IV autoritzés un jubileu extraordinari, extensiu a tot Espanya, per aconseguir almoines amb què pagar els nombrosos i quantiosos rescats
Va ser dirigit pel famós pirata Haradín, més conegut com Barbarroja. Era un renegat que va aconseguir, per la seva audàcia, ser gran almirall de la flota del sultà Solimà II.
El 1 setembre 1535 l'armada turca entrava traidoramente al port de Maó, enarborant les àguiles imperials, per fer veure que eren les naus de l'emperador Carles V, que arribava de la conquesta de Tunis. Maó comptava amb tan sols 300 "focs" o famílies, d'entre ells únicament 350 habitants eren aptes per al servei d'armes.
Dos frares franciscans van anar a rebre amb una barca les que creien naus imperials, però en veure que eren els turcs els qui venien van tornar a donar avís a la població. Es van tancar les muralles i els defensors es van preparar per a la lluita. En veure que Barbarroja desembarcava les seves tropes-uns 2500 homes-i començava a assetjar la vila, es va enviar un avís del perill que corria la població al governador resident a Ciutadella. El governador de seguida va manar reunir els cavallers de la llavors capital i formar una columna de socors que es va encaminar ràpidament cap a Maó, reclutant nous reforços en els pobles de trànsit.
El 3 de setembre aquesta companyia entrava en contacte amb les tropes turques, que, molt superiors en nombre, la van aniquilar, morint valerosament el governador amb els seus millors cavallers. Aquest fracàs va destruir la moral dels assetjats, i els mateixos dirigents maonesos es van posar en contacte amb Barbarroja i al vespre del dia 4 estipular el lliurament de la ciutat, amb la condició que en el saqueig serien respectats els dirigents i les seves cases. La nit següent va ser dantesca per Maó: hi va haver martiris de franciscans, assassinats, violacions, incendis, depredacions, al dia següent van ser portats captius uns 600 presoners (dels que mai es va saber res més), juntament amb els objectes d'algun valor.
Tot això ho van contemplar, horroritzats i plens de vergonya, els dirigents traïdors des del predi Binimaimut, on s'havien refugiat. El seu càstig no es va fer esperar, càstig terrible i cruel segons la rigorosa justícia de l'època, per ordre de Virrei de Mallorca senyor Jimén Pérez de Figuerola, el dia 8 del mateix mes de setembre va començar el procés que va durar més d'un any. El 24 d'octubre de 1536 es van complir les sentències capitals contra els cinc principals inculpats, a la plaça del Born de Ciutadella, amb les repugnants mutilacions que a més solien fer en els càstigs dels delictes més greus.
El saqueig de Ciutadella el 1558.
Van passar dues dècades de la invasió de Maó quan va arribar la gran "desgràcia de Ciutadella", un saqueig i una matança més terribles encara, comesos pels turcs manats per Mustafà i per Piali el mes de juliol de 1558.
En el matí del 30 de juny van aparèixer pel nord de Ciutadella 140 espelmes. Era regent de la Reial Governació mossèn Bartomeu Arguimbau, qui va manar reclutar gent de les diferents poblacions de l'illa i fortificar Ciutadella, mentre uns 15.000 turcs assetjaven la ciutat i la bombardejaven amb la seva poderosa artilleria. Tots els assetjats, dirigits pel regent Arguimbau, pel capità Miguel Negrete que havia arribat poc abans amb uns 40 soldats castellans per fortificar la plaça, i pels cavallers, contribuïen a l'heroica defensa, i tot i ser la gent escassa, amb l'ajuda de dones es taponaven les bretxes de les muralles i es disparaven sense parar les peces d'artilleria.
La casa de la Universitat, on es guardaven les municions, va ser volada, i la situació es va posar tan insostenible que els jurats, capitans i altres persones notables van suggerir a Arguimbau i Negrete abandonar la població de nit, però els dos dirigents van respondre que havien de defensar la plaça "usque ad mortem" fins a la mort. I el 9 de juliol d'aquell any 1558, els turcs van penetrar per una bretxa oberta en les muralles al costat de la plaça des Born, on els assetjats van intentar una desesperada resistència, però van ser atropellats per les forces tan superiors dels pirates, i aquests es ensenyorir de la població, matant, incendiant i robant amb gran crueltat. Van ser incendiats els temples i les cases, es va agafar els objectes que semblaven d'algun valor per als assaltants, i al cap de tres dies de violències i matances, es va fer de nou a la mar la gran flota turca, portant-captives unes 3.452 persones.
La ciutat va quedar tan destruïda, que el governador interí mossèn Frederic de Cors va haver de pernoctar en una cova per no haver a Ciutadella casa cap habitable.
L'Acta de Constantinoble és un document de vital importància en la nostra història, on s'explica la tràgica i gloriosa "desgràcia de Ciutadella". Va ser redactat pel notari menorquí Pere Quintana el 7 d'octubre del mateix any 1558, a requeriment del regent Arguimbau i del capità Negrete.
Les autoritats menorquines es van preocupar de seguida de la redempció dels infeliços captius que havien sigut venuts a Turquia. Van aconseguir que el rei Felip II concedís franquícia de delmes per espai de deu anys i que el papa Pius IV autoritzés un jubileu extraordinari, extensiu a tot Espanya, per aconseguir almoines amb què pagar els nombrosos i quantiosos rescats
No hay comentarios:
Publicar un comentario