Montanya de santa agueda

Aquesta antiga fortalesa es va aixecar en 1232, a l'època de la dominació àrab a Menorca. Va ser construït amb tota probabilitat sobre les runes d'un castrum o edificació romana anterior, segons la teoria avalada per les troballes de monedes i puntes de llança identificatives d'aquesta civilització.^[1]

En la documentació de l'època apareix com a punt estratègic militar i residència palau dels governadors musulmans.^[1] Fou l'últim reducte de la resistència musulmana a l'illa, refugiant-s'hi el darrer rais de Manurqa Abu Umar ibn Said' fins que va capitular el 21 de gener de 1287,^[2] passant així Menorca a mans del rei Alfons III d'Aragó. En record d'aquesta efemèride el rei cristià va ordenar la construcció d'una capella en memòria de Santa Àgueda.^[1]

Des de la construcció de la capella, a mida que el poble de Ferreries s'anava desenvolupant, el castell va entrar en decadència i a poc a poc va ser abandonat front al nou nucli de població. Des de llavors, el castell de Santa Àgueda ha sofert una important deterioració a causa de l'erosió meteorològica i de les agressions i espoliacions humanes.^[1]

A través de l'Ajuntament de Ferreries es va constituir l'Associació d'Amics de Santa Àgueda, que ha promogut les primeres accions per evitar la deterioració de la calçada romana d'accés a la fortalesa, i en va impulsar la declaració com a Bé d'Interès General amb la intenció de recuperar la integritat del recinte atès el seu valor històric i monumental.^[1]