La Guerra Civil a Menorca 1936 - 1939

Fondeja a La Mola el creuer britànic "Devonshire"

Perduda la batalla de l'Ebre per les forces republicanes, a mesura que les franquis- tes avançaven a Catalunya, el seu Estat Major es feia la idea d'aconseguir més aviat millor la rendició de Menorca, illa que continuava ferm en la seva resistència. Franco sabia que l'artilleria de costa podia desbaratar qualsevol intent de desembarcament mentre l'altra, la DCA havia donat palpables proves de la seva eficàcia contra els a-tacs aeris. Era doncs preferible intentar una rendició pactada.
Franco va recórrer als bons oficis d'Anglaterra, que ja havia exercit el paper de mediadora en certs moments i en determinats llocs de la península. Aquests con-tactes van ser sempre ocultats per Franco als seus col · laboradors. 

Alan Hillgarth, cònsol británco a Palma

El 2 de febrer de 1939 el Cònsol britànic a Palma de Mallorca, Alan Hillgarth, va enviar al Foreing Office un telegrama concebut en aquests termes Sabem que el general Franco vol evitar la lluita a Menorca i que el governador de l'illa actua de forma gairebé independent del govern. Assenyalava finalment que les condicions que podrien aplicar-se si s'arribava a un acord, semblaven raona-bles. Precís és subratllar l'interès del Cònsol advertint que el Govern de la Re-pública tot just exerceix control a Menorca el que evidentment no era cert ja que tant l'autoritat militar com la civil van estar en tot moment consultant i re-bent ordres de València i fins i tot el govern havia cregut convenient substituir el recent ascendit general Brandaris pel Vicealmirall Luis González de Ubieta, prestigiós cap de la Marina republicana.

 
Vicealmirall Luis González de Ubieta
Hillgarth, acompanyat d'un cap de la Marina del seu país, va celebrar el dia 5 de febrer una primera reunió amb l'almirall Moreno i el tinent coronel de l'Aero-nàutica Naval, Fernando Sartorius i Díaz de Mendoza, Comte de Sant Lluís, Cap de la Zona Aèria de Balears, personatges que representaven a Franco en qualitat d'enviats especials. Els reunits van acordar que el Devonshire-que ja havia estat a Maó el juliol de 1936 com es recordarà-conduiria a Hillgarth i Sar-torius a Maó on es entrevistarían amb les autoritats de l'illa servint el vaixell bri-tànic com a zona neutral. Es va convenir finalment que cap súbdit britànic pren-dria part en l'entrevista per no donar la impressió que el govern anglès té la menor responsabilitat en les negociacions segons indicacions contingudes en un telegrama enviat des de Londres al cònsol Hillgarth, per la qual cosa aquest no aniria a Maó contràriament al que es va dir en algunes informacions. D'altra banda, Sartorius va acceptar donar garanties per escrit que en l'ocupació de Menorca no prendrien part tropes estrangeres i, per descomptat, que no hi hauria atacs mentre duressin les negociacions

.
El creuer britànic Devonshire fotografiat al port de La Valetta (Malta)
Sobre les 6,30 del matí del dia 7 de febrer va arribar el Devonshire a la glopada del nostre port, sent autoritzat a fondejar, cosa que va fer sobre les 8. Com el vaixell no enarborava la insígnia d'un Almirall d'esquadra-en aquest cas el Co-mandant Militar de Menorca hagués anat personalment a bord per a omplir al comandant del vaixell-, van anar a saludar el cap de la Base Naval que va e-xercir funcions d'intèrpret. Acompanyat dels esmentats caps, el comandant de la nau anglesa es va traslladar a la Comandància Militar per convidar, en el curs d'una breu entrevista, al Vicealmirall González de Ubieta a que anés al Devonshire i es entrevistase amb l'enviat de Franco, qui desitjava fer-li unes honroses proposicions de rendició.

 
El Comandant Militar de Menorca, Vicealmirall Luis González de Ubieta, saluda el capità Muirhed a l'arribar a bord del creuer britànic Devonshire
Va informar el Vicealmirall el coronel Redondo, al capità Izquierdo i el cap d'EM de la Marina Piñeiro del que passava i de la seva disposició de traslladar-se al creuer britànic per escoltar al representant franquista però anticipant que no admetria cap proposta de rendició. Acompanyat de les mateixes persones que havien ja estat a bord - senyors Sanmartín i el metge de la Base-es va dirigir a la motora de la Comandància cap a l'entrada del port on es trobava ancorat el vaixell anglès. Ni el Comissari Valbuena ni cap altra autoritat marxar amb ells segons testifica Francisco Izquierdo Brotons si abans esmentat relat.
L'entrevista ens el Comte de Sant Lluís i el Comandant Militar de Menorca es va desenvolupar a la cabina-despatx del Comandant del Devonshire. Aquest, després d'una breu presentació, va deixar sols als dos interlocutors. Al voltant de les dotze del migdia va tornar a Maó el Vicelalmirante González de Ubieta i reunint de nou als seus tres col · laboradors - Rodó, Izquierdo i el cap d'EM de Marina - els va dir que l'enviat franquista li havia proposat un rendició honrosa per evitar vessament de sang contestant que aquesta proposta havia de ser dirigida al Govern de la República, únic que podia decidir i que mentre no ho fa, ell defensaria l'illa amb totes les forces de què disposava. Satorius replicar que el Govern republicà havia ja passat a França. Encara si fos així, - va indicar finalment Ubieta - podria consultar amb l'Estat Major Central i només després de rebre instruccions, adoptaria una decisió.
El Contralmirante i els seus col.laboradors van reconèixer que la situació empitjorava per moments i que, desconeixent el parador de Negrín i havent sortit d'Espanya els ministres, calia contactar amb el general Miaja, ja que només ell podia autoritzar la rendició. Mentrestant, tots es van comprometre a defensar l'illa reiterant la seva fidelitat al Comandant Militar ia la República.
El comandant del vaixell anglès havia escrit en un informe redactat per l'Almi-rall persuadir a Ubieta perquè pugés a bord i es trobés amb Sant Lluís. L'entrevista no va ser molt fructífera ja que el governador va dir que no podia decidir sense consultar amb el Govern de la República. De manera que ha tornat a desembarcar per consultar amb València i si no obté resposta cap, decidirà per si mateix demà dimecres. M'he compromès a esperar fins al migdia.

 
Refugiats menorquins a bord del Devonshire
Considero molt important assenyalar que encara admetent que la postura me-diadora d'Anglaterra va poder estar influïda pel desig d'aconseguir que la fi de la guerra a Menorca es produís sense efusió de sang ni víctimes innocents en-tre la població civil, és indubtable que un altre motiu poderosíssim determinar la decisió de la diplomàcia anglesa. Aquest motiu no va poder ser altre que el d'e-vitar de totes totes que forces italianes poguessin continuar a Mallorca, i també a Menorca al final de la guerra en virtut d'una exigència de Mussolini a Franco com a pagament de la decisiva ajuda prestada sense la qual, molt possible-ment, totes les Balears hagin quedat en mans de la República.
Resultava primordial per a la vella Albió, que Franco es comprometés a que les forces que ocupaven Menorca no fossin estrangeres, doncs, en cas contrari, la posició d'Anglaterra i França a la Mediterrània s'hagués vist seriosament ame-naçada en el cas d'una guerra considerada ja com imminent. La seva acció mediadora en la rendició de la nostra illa va estar doncs encaminada a acon-seguir aquell propòsit, vital pels seus interessos.
Text recollit de part del capítol X CAP AL DESENLLAÇ de l'obra
La Guerra Civil a Menorca 1936 - 1939