La llacuna té una posició ben definida dins del cicle de l'aigua: podríem consi-derar-la com el clavegueró del mateix, allà on van a parar tots les aportacions marins, a efectes d'igualar el seu nivell aqüífer amb el del mar. Això és a causa que el règim de pluges de la nostra illa que és essencialment tem-poral, amb pluges torrencials, breus i de gran intensitat, però alhora donant pas a llargues temporades de secà, especialment a l'estiu, on escasseja i les reserves hídrics ques estan gairebé esgotades. Llavors quan l'única reserva d'aigua per la llacu-na, està condemnada a la dessecació per l'evaporació, la mar, inverteix un ex-cedent d'aigua a la llacuna el que evita que s'assequi durant l'estio. Amb aques-ta inversió, quan arriben les pluges l'aigua de Sa Gola torna al mar carregada d'elements nutritius que enriquiran la biomassa de les comunitats marines del li-toral, aportant, per tant, un benefici.
Només pel fet d'existir. l'ecosistema aquàtic, està en comunicació amb una con-ca de drenatge, la qual subministra ions nutritius a la llacuna, procés lligat a l'e-rosió continuada dels sòls, originat per el drenatge de l'aigua de pluja i intensi-ficat per l'home, en eliminar la cobertura vegetal de bona part dels ecosistemes terretres. Aquestes matèries nutritives, exposades a la llum, permetran el crei-xement de les comunitats vegetals aquàtiques sobre el sediment de la llacuna, en canvi al mar, aquestes matèries, es van acumulant en el fons, on no arriba, a partir d'una certa profunditat la llum solar, queda segellada la possibilitat d'un ecosistema enormement productiu. La poca profunditat de la llacuna, entre 2 i 3 metres, permet la total il · luminació de la mateixa, i no hi ha moment de repòs per a la utilització d'aquests materials essencials per a la vida, transformant així en un ecosistema molt productiu, amb capacitat per alimentar a un gran nom-bre d'organismes. La comunitat vegetal és diferent de la terrestre, pot assumir, depenent del grau d'intercanvi d'aigua amb el mar dos estats: quan petit o ine-xistent, estant Sa Gola col · lapsada per arena, la comunitat es basa en orga-nismes microscòpics que tenyeixen l'aigua de color verd reduint la seva trans-parència. Encara que la seva biomassa és petita, el seu potencial reproductiu és tan elevat que es pot doblar en un dia ja que es pot consumir sencera sense perjudicar-la. Quan, per contra, el flux amb el mar és gran, aquesta comunitat planctònica és ràpidament arrossegada pel corrent, formant-se una comunitat vegetal d'algues verdes aferrades al fons, juntament amb plantes herbàcies submergides arrelades dintre del sediment. L'aigua és més transparent i, en ge-neral, podem dir que beneficia la vida dels grans animals, que es guien per la vista en les seves captures d'aliments: els herbívors busquen tubèrculs i arrels, els carnívors larves de mosquits o peixos.
Des del pont de Sa Gola les ribes humides, al pas del flux d'aigua, poden di-ferenciar-se segons la seva composició vegetal, mirant cap a terra endins un grup plantes no tan influenciades per l'aigua salada, però creixent també sobre terra inundada, és una petita maresma , composta per joncs en la seva part més baixa i propera, seguida per una coberta de Canyeta i espadanya, i prop de la carretera, altres plantes pròpies d'aquest ambient, que donen recer a les aus, com és el cas d'una o dues espècies de corretjola, l'esbarzer, una leche-truzna diferent a la de la platja i a la del ullastrar i la màquia, etc.
La Màquia arbustiva interior és una varietat formada per la del savinar i una arbustiva més indefinida i complexa que la observada al litoral occidental de la platja. Aquestes característiques i altres fan que no la puguem identificar com una comunitat pura, donat el seu present estat de creixement. Veiem com la sorra, arrossegada al principi pel vent, i després colonitzada per la vegetació, cavalca sobre el substrat silícic de Pizarral. La composoción floral de la màquia contigua al front dunar és força diversa. Tornem a trobar les dues espècies de pi, i també altres plantes abundants, que destaquem per no haver esmentat an-teriorment: el bruc d'hivern, el romaní, l'aladern, l'estepa, l'herba Dorycnium pentaphyllum, etc. Observem que apareix també l'alzina, que juga aquí un pa-per diferent al de la seva presència residual a la pineda-savinar, la seva abun-dància dintre de la maquia així com un nivell incipient de creixement per sobre de la resta dels arbustos, sembla poder augurar-li un futur protagonisme en la recerca d'una major estabilitat i maduresa ecològica.
La fauna
El més important de la fauna de la llacuna són les aus aquàtiques i això es veu reforçat en ser Menorca una parada al llarg viatge de les aus migratòries, sent la zona humida del llac la més propícia per al descans i la reposició de les for-ces . La presència d'altres aus més regulars acaba de conformar el paisatge aeri, ens referim al àguila pescadora, el corb marí, merla blava, els coloms sal-vatges, les busqueretes, la bisbita campestre, el torlit, la tórtora, els porrons co-muns, ànec xiulador, la fotja, l'ànec collverd, les xarxets comuns i els agrons. També se solen observar rapaços com el milà, l'àguila calçada, el cabusset o el falcó pelegrí.
Pel que fa als peixos, les espècies més comunes de s'Albufera són l'anguila, la llisa, el roba-ho, els pejerrelles, la llissa i la gambúsia.
Els mamífers més representatius són el conill, la rata, l'eriçó, la rata cellarda i la marta. Quant als rèptils i als amfibis, destaquen el gripau verd, les granotes eu-ropees, la sargantana italiana, la serp de garriga, la serp blanca i la reineta.
En relació a l'activitat agrícola al parc, és més o menys tradicional formant part gairebé natural del paisatge no representant actualment cap perill per al mateix. Pel que fa als assentaments de la costa, la pressió ha estat major havent de re-cuperar una part territori del parc.
Els assentaments tradicionals son mantinguts, però l'increment del turisme també ha deixat sentir la seva pressió sobre la costa i la platja d'Es Grau. La platja formada per una pronunciada entrada del mar, que acaba formant una petxina de molt poca profunditat i poca renovació de l'aigua, la fan propícia per als primers banys de la temporada, ja que les seves aigües s'escalfen més rà-pidament. ideal per a nens i ancians que prefereixen aquestes tranquil · les ai-gües.
Només pel fet d'existir. l'ecosistema aquàtic, està en comunicació amb una con-ca de drenatge, la qual subministra ions nutritius a la llacuna, procés lligat a l'e-rosió continuada dels sòls, originat per el drenatge de l'aigua de pluja i intensi-ficat per l'home, en eliminar la cobertura vegetal de bona part dels ecosistemes terretres. Aquestes matèries nutritives, exposades a la llum, permetran el crei-xement de les comunitats vegetals aquàtiques sobre el sediment de la llacuna, en canvi al mar, aquestes matèries, es van acumulant en el fons, on no arriba, a partir d'una certa profunditat la llum solar, queda segellada la possibilitat d'un ecosistema enormement productiu. La poca profunditat de la llacuna, entre 2 i 3 metres, permet la total il · luminació de la mateixa, i no hi ha moment de repòs per a la utilització d'aquests materials essencials per a la vida, transformant així en un ecosistema molt productiu, amb capacitat per alimentar a un gran nom-bre d'organismes. La comunitat vegetal és diferent de la terrestre, pot assumir, depenent del grau d'intercanvi d'aigua amb el mar dos estats: quan petit o ine-xistent, estant Sa Gola col · lapsada per arena, la comunitat es basa en orga-nismes microscòpics que tenyeixen l'aigua de color verd reduint la seva trans-parència. Encara que la seva biomassa és petita, el seu potencial reproductiu és tan elevat que es pot doblar en un dia ja que es pot consumir sencera sense perjudicar-la. Quan, per contra, el flux amb el mar és gran, aquesta comunitat planctònica és ràpidament arrossegada pel corrent, formant-se una comunitat vegetal d'algues verdes aferrades al fons, juntament amb plantes herbàcies submergides arrelades dintre del sediment. L'aigua és més transparent i, en ge-neral, podem dir que beneficia la vida dels grans animals, que es guien per la vista en les seves captures d'aliments: els herbívors busquen tubèrculs i arrels, els carnívors larves de mosquits o peixos.
Des del pont de Sa Gola les ribes humides, al pas del flux d'aigua, poden di-ferenciar-se segons la seva composició vegetal, mirant cap a terra endins un grup plantes no tan influenciades per l'aigua salada, però creixent també sobre terra inundada, és una petita maresma , composta per joncs en la seva part més baixa i propera, seguida per una coberta de Canyeta i espadanya, i prop de la carretera, altres plantes pròpies d'aquest ambient, que donen recer a les aus, com és el cas d'una o dues espècies de corretjola, l'esbarzer, una leche-truzna diferent a la de la platja i a la del ullastrar i la màquia, etc.
La Màquia arbustiva interior és una varietat formada per la del savinar i una arbustiva més indefinida i complexa que la observada al litoral occidental de la platja. Aquestes característiques i altres fan que no la puguem identificar com una comunitat pura, donat el seu present estat de creixement. Veiem com la sorra, arrossegada al principi pel vent, i després colonitzada per la vegetació, cavalca sobre el substrat silícic de Pizarral. La composoción floral de la màquia contigua al front dunar és força diversa. Tornem a trobar les dues espècies de pi, i també altres plantes abundants, que destaquem per no haver esmentat an-teriorment: el bruc d'hivern, el romaní, l'aladern, l'estepa, l'herba Dorycnium pentaphyllum, etc. Observem que apareix també l'alzina, que juga aquí un pa-per diferent al de la seva presència residual a la pineda-savinar, la seva abun-dància dintre de la maquia així com un nivell incipient de creixement per sobre de la resta dels arbustos, sembla poder augurar-li un futur protagonisme en la recerca d'una major estabilitat i maduresa ecològica.
La fauna
El més important de la fauna de la llacuna són les aus aquàtiques i això es veu reforçat en ser Menorca una parada al llarg viatge de les aus migratòries, sent la zona humida del llac la més propícia per al descans i la reposició de les for-ces . La presència d'altres aus més regulars acaba de conformar el paisatge aeri, ens referim al àguila pescadora, el corb marí, merla blava, els coloms sal-vatges, les busqueretes, la bisbita campestre, el torlit, la tórtora, els porrons co-muns, ànec xiulador, la fotja, l'ànec collverd, les xarxets comuns i els agrons. També se solen observar rapaços com el milà, l'àguila calçada, el cabusset o el falcó pelegrí.
Pel que fa als peixos, les espècies més comunes de s'Albufera són l'anguila, la llisa, el roba-ho, els pejerrelles, la llissa i la gambúsia.
Els mamífers més representatius són el conill, la rata, l'eriçó, la rata cellarda i la marta. Quant als rèptils i als amfibis, destaquen el gripau verd, les granotes eu-ropees, la sargantana italiana, la serp de garriga, la serp blanca i la reineta.
En relació a l'activitat agrícola al parc, és més o menys tradicional formant part gairebé natural del paisatge no representant actualment cap perill per al mateix. Pel que fa als assentaments de la costa, la pressió ha estat major havent de re-cuperar una part territori del parc.
Els assentaments tradicionals son mantinguts, però l'increment del turisme també ha deixat sentir la seva pressió sobre la costa i la platja d'Es Grau. La platja formada per una pronunciada entrada del mar, que acaba formant una petxina de molt poca profunditat i poca renovació de l'aigua, la fan propícia per als primers banys de la temporada, ja que les seves aigües s'escalfen més rà-pidament. ideal per a nens i ancians que prefereixen aquestes tranquil · les ai-gües.
No hay comentarios:
Publicar un comentario