Doctor Orfila

.Mateu Orfila (Mateu Josep Bonaventura Orfila i Rotger) (1787-1853). Científic menorquí, anomenat el pare de la toxicologia. Va néixer a Maó el 24 d'abril de 1787, en el si d'una família de comerciants d'origen camperol, amb ingressos suficients per assegurar una bona educació per als seus fills. Orfila va poder aprofitar l'ambient cosmopolita de Menorca per aprendre llengües modernes i ciències durant els seus primers anys de formació. Amb tal només catorze anys, va començar a impartir lliçons de matemàtiques que, al seu torn, havia d'aprendre a través dels pocs llibres d'aquestes ciències que podia llegir en aquests anys. Després d'un intent fallit de seguir la carrera de marí, tal com i pretenia el seu pare, Orfila va optar per estudiar medicina i va contactar amb un professor d'origen alemany, C. E. Cook, del que va rebre classes de "matemàtiques elementals", "física gairebé experimental", "lògica" i "una mica d'història natural".No sent possible estudiar medicina a Menorca, Orfila va viatjar a València el setembre de 1804 per assistir a les classes impartides a la Facultat de Medicina. Davant les mancances educatives que va trobar, Orfila va decidir aprendre química per si mateix a través de les obres dels principals autors francesos i de petites experiències que realitzava a casa amb l'ajuda d'alguns afeccionats a aquesta ciència com Juan Sánchez Cisneros, un militar il · lustrat , que havia estudiat a París i que va realitzar nombrosos treballs relacionats amb la mineralogia, la química i l'agronomia des de la Societat Econòmica d'Amics del País de València. Orfila va poder adquirir així una extraordinària formació en química que li va permetre enlluernar als seus companys i professors durant un concurs públic celebrat al juny de 1805.En no trobar l'ambient intel · lectual necessari per als seus estudis, Orfila va enviar al seu pare diverses cartes durant l'estiu de 1805 en què va descriure molt negativament l'ensenyament de la medicina a València, amb l'objectiu que se li permetés continuar els seus estudis a Barcelona . A principis de 1807, després d'un informe favorable de Francisco Carbonell, la Reial Junta de Comerç de Barcelona va atorgar una beca (o una pensió, segons l'expressió de l'època) perquè Orfila viatgés a Madrid i després a París a continuar els estudis de Química i Mineralogia durant quatre anys, amb la finalitat que, després del seu retorn, es fes càrrec d'una segona càtedra de química a Barcelona. Orfila es va sumar així a la llarga llista de pensionats espanyols que van viatjar a França per estudiar química durant l'últim terç del segle XVIII i els primers anys del segle XIX.

 
Al mateix temps que seguia els seus estudis a la Facultat de Medicina de París, Orfila va organitzar cursos de química i d'altres ciències naturals que ho van fer famós i li van permetre obtenir ingressos suficients per rebutjar les ofertes de retorn a Espanya que li van ser formulades pel govern de Ferran VII. Va adquirir també gran fama com a cantant en els salons de París.
Entre 1814 i 1817, es va produir l'aparició dels seus dos principals obres - Traité des Poisons i Eléments de chimie Médicale - que li van reportar un gran reconeixement entre la comunitat científica francesa. En 1819, va ser nomenat professor de la Facultat de Medicina, iniciant així un imparable ascens que li conduiria a ocupar els més alts càrrecs de la medicina francesa en els anys de la monarquia orleanista entre 1830 i 1848. Va ser degà de la Facultat de Medicina de París, membre del Consell Reial d'Instrucció Pública i de nombroses acadèmies científiques franceses i estrangeres. Va participar activament en la fundació i desenvolupament de dos importants científiques de l'època on va publicar un gran nombre de treballs relacionats amb la toxicologia: el Journal de Chimie Médicale, de Pharmacie et de Toxicologie i els Annales d'Hygiene Publiqui et de Médecine Legale. Les seves obres van ser reeditades en nombroses ocasions i traduïdes a les principals llengües europees. Tot això, juntament amb la seva participació com a perit en nombrosos casos judicials d'enverinament, va transformar a Orfila en un dels metges més famosos de la seva època. Va morir a París el 12 de març de 1853.