Els francesos van ocupar l'illa de Menorca entre 1756 i 1763. És el que tradicionalment s'ha conegut com "dominació francesa", encara que en sentit estricte es tracta d'una ocupació militar en temps de guerra.
Que els britànics van dominar Menorca durant el segle XVIII és bastant sabut, però no és tan coneguda la presència francesa a l'illa entre 1756 i 1763. L'abril de 1756 un exèrcit francès comandat pel mariscal duc de Richelieu va desembarcar a Ciutadella. Les tropes britàniques s'havien refugiat al Castell de Sant Felip, esperant reforços que mai van arribar. Després d'un dur setge el governador britànic, general Blakeney, capitulava.
La victòria de les armes franceses va ser celebrada de manera apoteòsica a tot França. Però sembla que la intenció de Lluís XV i els seus ministres era brindar Menorca a Espanya per aconseguir l'entrada d'aquest país en la guerra dels Set Anys. Aquesta guerra va acabar malament per França, i en signar la pau de París, el 1763, va haver de tornar l'illa al llavors seu legítim monarca, Jorge III de Gran Bretanya.
Encara queden rastres de la breu presència francesa a Menorca. La més important és la població de Sant Lluís, aixecada per iniciativa del governador de l'illa, comte de Lannion, al sud de Maó. L'església d'aquesta població està dedicada precisament a Sant Lluís, sant homònim al rei de França, tal com indica una inscripció de la façana.
Més discutit és l'origen menorquí de la salsa maionesa: una tradició local afirma que aquesta salsa tan popular va ser difosa a França pel duc de Richelieu, el duc l'hauria provat en una fonda de Maó, i li va agradar tant que la va donar a conèixer a França-i al món-amb el nom de maionesa.
Que els britànics van dominar Menorca durant el segle XVIII és bastant sabut, però no és tan coneguda la presència francesa a l'illa entre 1756 i 1763. L'abril de 1756 un exèrcit francès comandat pel mariscal duc de Richelieu va desembarcar a Ciutadella. Les tropes britàniques s'havien refugiat al Castell de Sant Felip, esperant reforços que mai van arribar. Després d'un dur setge el governador britànic, general Blakeney, capitulava.
La victòria de les armes franceses va ser celebrada de manera apoteòsica a tot França. Però sembla que la intenció de Lluís XV i els seus ministres era brindar Menorca a Espanya per aconseguir l'entrada d'aquest país en la guerra dels Set Anys. Aquesta guerra va acabar malament per França, i en signar la pau de París, el 1763, va haver de tornar l'illa al llavors seu legítim monarca, Jorge III de Gran Bretanya.
Encara queden rastres de la breu presència francesa a Menorca. La més important és la població de Sant Lluís, aixecada per iniciativa del governador de l'illa, comte de Lannion, al sud de Maó. L'església d'aquesta població està dedicada precisament a Sant Lluís, sant homònim al rei de França, tal com indica una inscripció de la façana.
Més discutit és l'origen menorquí de la salsa maionesa: una tradició local afirma que aquesta salsa tan popular va ser difosa a França pel duc de Richelieu, el duc l'hauria provat en una fonda de Maó, i li va agradar tant que la va donar a conèixer a França-i al món-amb el nom de maionesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario