Cultura talaiòtica

 Cultura Talaiòtica de Menorca és el nom donat a la societat corresponent a l'Edat del Ferro a les illes majors de l'arxipèlag Balear. Els seus orígens daten de finals del II mil · lenni a. C., quan la mal anomenada Cultura Pretalaiòtica va entrar en crisi i va viure la seva consegüent evolució. El seu nom procedeix dels "talaiots", que són les construccions més emblemàtiques i abundants de la prehistòria balear.
Fins a finals del segle XX es considerava que aquesta societat havia sorgit de la interacció de noves gents procedents del Mediterrani oriental amb els pobladors originals de les illes, bé com a invasió, o com a integració pacífica de les dues poblacions. Però les excavacions arqueològiques d'entre finals del segle XX i principis del XXI han retallat la cronologia dels talaiots, portant als inicis del primer mil · lenni a. C.,. A més, cada vegada hi ha més proves que el pas de la Cultura Pretalaiòtica (Bronze final) a la talaiòtica va ser més aviat una evolució ocorreguda al llarg de diversos segles, i com a conseqüència d'una crisi interna. Tanmateix, no hem de menysprear la possible influència de factors externs, ja que l'existència de l'aliatge del Bronze (que requereix Estany, inexistent a l'illa) indica que mai van deixar d'existir contactes relativament freqüents amb el món exterior.