Les relacions de l'estat musulmà de Menorca amb els seus dominadors cristians van ser pacífiques durant el govern d'Abu Utman, però aquesta situació va canviar poc després de succeir el seu fill Abu Omar.
L'any 1282 Pere III d'Aragó, desitjós de hostilitzar les ciutats del nord d'Àfrica, va fer escala al port de Maó amb una flota de 120 velas. Les autoritats mores de l'illa li van satisfer de compliments i mostres de la seva Comissió, alhora que, secretament, envia-ven avís al senyor de Alcoll de les intencions bèl.liques del rei aragonès i com a conse-qüència l'expedició de Pere III va fracassar. No obstant això, aquesta actuació, no es pot qualificar de deslleialtat i traïció perquè Menorca no era tributària de Pere III, sinó que ho era del seu germà Jaume II de Mallorca, amb el qual estava enemistat.
Els principals determinants de la conquesta de Menorca van ser les discussions i lluites entre els monarques d'Aragó i Mallorca i la necessitat de canalitzar les energies i els à-nims exaltats de la noblesa. Alfons III, fill i successor de Pere III, estant a Osca a l'octu-bre de 1286 va fer una crida als seus súbdits, convocan.los per a emprendre la conquesta de la Balear menor després d'haver arrabassat al seu oncle l'illa de Mallorca.
L'expedició composta vint mil homes amb més de cent naus catalanes, aragoneses i sicilianes, va sortir de Salou el 22 de novembre, dirigint-se a Mallorca, on va romandre fins després de Nadal en què va prendre rumb a Menorca. Una tempesta va dispersar l'esquadra, quan es trobava a l'altura del cap d'Artrutx, però una part d'ella va aconseguir reagruparse entrant finalment en el port de Maó, ocupant l'illa del Rei.
El 17 gener 1287 el monarca va desembarcar amb el seu exèrcit, i primer al "Pla des Vergers" i després a la serra de "Biniaixa" va tenir lloc l'enfrontament entre els moros menorquins i els cristians catalans, amb el Rei al front, van barallar valerosament fins vèncer. Es van apoderar del castell i poble de Maó, mentres que els moros vençuts es retiraven al castell roquer de "Sent Agáyz" (Santa Àgueda).
Després d'uns dies de descans Alfons III va cavalcar de nou al capdavant de les seves tropes per prendre possessió de tota l'illa, arribant a les rodalies del castell de "Sent Agáyz" (Santa Àgueda). El almoixerif va manar baixar a trobar els vencedors als senyors de Binodofá, de Binimodén, de Binicodrell i de Binimoama, per retre aquella fortalesa i tot Menorca al rei aragonès. Era el 21 de gener de 1287, data en què queda-ven tots els castells i poblacions de Menorca en propietat absoluta del rei d'Aragó, així com els mateixos musulmans, que romandrien esclaus si no pagaven el seu rescat de set dobles i mitja per persona, i les seves finques, joies, mobiliari i altres coses de la seva pertinença que quedaven en poder dels vencedors. Només exceptuava l'almoixerif que, amb 200 persones entre familiars i cercles pròxims, seria portat lliure, per compte del rei, a Berberia.
El dia següent de les capitulacions (22 de gener) el jove monarca entrava al capdavant de les seves tropes victorioses a l'antiga "Medina-Minurka", Ciutadella. El monarca va residir en el qual havia estat palau del almoixerif, i que des de llavors es va denominar Real Alcázar.
Durant els seus quaranta-cinc dies de permanència en la llavors capital menorquina, no va romandre ociós el jove i actiu rei. El rei Alfons III va ordenar la conservació dels castells de Santa Àgueda i de Maó i el reforç de les defenses de Ciutadella. A més, per a la defensa de l'illa, va repartir les terres segons el sistema feudal de l'època, entre els guerrers que més s'havien distingit en la conquesta o senzillament entre els primers que l'hi sol · licitaven, exterminant la població de religió musulmana per substituir-la per colons catalans i mallorquins.
L'any 1282 Pere III d'Aragó, desitjós de hostilitzar les ciutats del nord d'Àfrica, va fer escala al port de Maó amb una flota de 120 velas. Les autoritats mores de l'illa li van satisfer de compliments i mostres de la seva Comissió, alhora que, secretament, envia-ven avís al senyor de Alcoll de les intencions bèl.liques del rei aragonès i com a conse-qüència l'expedició de Pere III va fracassar. No obstant això, aquesta actuació, no es pot qualificar de deslleialtat i traïció perquè Menorca no era tributària de Pere III, sinó que ho era del seu germà Jaume II de Mallorca, amb el qual estava enemistat.
Els principals determinants de la conquesta de Menorca van ser les discussions i lluites entre els monarques d'Aragó i Mallorca i la necessitat de canalitzar les energies i els à-nims exaltats de la noblesa. Alfons III, fill i successor de Pere III, estant a Osca a l'octu-bre de 1286 va fer una crida als seus súbdits, convocan.los per a emprendre la conquesta de la Balear menor després d'haver arrabassat al seu oncle l'illa de Mallorca.
L'expedició composta vint mil homes amb més de cent naus catalanes, aragoneses i sicilianes, va sortir de Salou el 22 de novembre, dirigint-se a Mallorca, on va romandre fins després de Nadal en què va prendre rumb a Menorca. Una tempesta va dispersar l'esquadra, quan es trobava a l'altura del cap d'Artrutx, però una part d'ella va aconseguir reagruparse entrant finalment en el port de Maó, ocupant l'illa del Rei.
El 17 gener 1287 el monarca va desembarcar amb el seu exèrcit, i primer al "Pla des Vergers" i després a la serra de "Biniaixa" va tenir lloc l'enfrontament entre els moros menorquins i els cristians catalans, amb el Rei al front, van barallar valerosament fins vèncer. Es van apoderar del castell i poble de Maó, mentres que els moros vençuts es retiraven al castell roquer de "Sent Agáyz" (Santa Àgueda).
Després d'uns dies de descans Alfons III va cavalcar de nou al capdavant de les seves tropes per prendre possessió de tota l'illa, arribant a les rodalies del castell de "Sent Agáyz" (Santa Àgueda). El almoixerif va manar baixar a trobar els vencedors als senyors de Binodofá, de Binimodén, de Binicodrell i de Binimoama, per retre aquella fortalesa i tot Menorca al rei aragonès. Era el 21 de gener de 1287, data en què queda-ven tots els castells i poblacions de Menorca en propietat absoluta del rei d'Aragó, així com els mateixos musulmans, que romandrien esclaus si no pagaven el seu rescat de set dobles i mitja per persona, i les seves finques, joies, mobiliari i altres coses de la seva pertinença que quedaven en poder dels vencedors. Només exceptuava l'almoixerif que, amb 200 persones entre familiars i cercles pròxims, seria portat lliure, per compte del rei, a Berberia.
El dia següent de les capitulacions (22 de gener) el jove monarca entrava al capdavant de les seves tropes victorioses a l'antiga "Medina-Minurka", Ciutadella. El monarca va residir en el qual havia estat palau del almoixerif, i que des de llavors es va denominar Real Alcázar.
Durant els seus quaranta-cinc dies de permanència en la llavors capital menorquina, no va romandre ociós el jove i actiu rei. El rei Alfons III va ordenar la conservació dels castells de Santa Àgueda i de Maó i el reforç de les defenses de Ciutadella. A més, per a la defensa de l'illa, va repartir les terres segons el sistema feudal de l'època, entre els guerrers que més s'havien distingit en la conquesta o senzillament entre els primers que l'hi sol · licitaven, exterminant la població de religió musulmana per substituir-la per colons catalans i mallorquins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario